Cada quinze dies, una vegueria

Em vaig despertar i vaig notar que quelcom havia canviat. Els ocellets piuaven, el sol lluïa i tot semblava més verd. "Què passa?", li vaig preguntar a la meva parella. "Res, tranquil", em contestà, "és que tornem a ser al Penedés". "Que bé", vaig pensar, i em vaig tornar a dormir, amb la tranquil·litat de saber que cada quinze dies canviaríem de vegueria, i que el nostre ajuntament vetllaria per a mantenir-nos entretinguts amb aquesta assumpte tant transcendental i que tant preocupa a la ciutadania.

I és que, ara que hem agafat el ritme, penso que podríem lligar el calendari del futbol i el dels canvis de vegueria, i així, depèn de com anés la lliga, o la copa del Rey, o la de no sé que, seriem del Penedés o de la Regió1, o, com diuen els malpensats, seriem convergents o socialistes.