100 entrades

Com aquell qui no vol la cosa, he arribat al post núm. 100 d’aquest bloc. Ja sé que això no és gran cosa, i probablement, si entre els pocs que em llegeixen hi ha algun blocaire de veritat, em tindrà per ingenu. 100 post no són res per a un bloc que ja estigui ben assentat, però quan vaig començar, amb prou feines fa sis mesos, em vaig témer que no passaria de deu, que seria un més dels diversos intents previs que vaig experimentar i que no van arribar a port.

O sigui que disculpeu-me si, per un dia, em sento satisfet amb mi mateix, no pas per una qüestió de qualitat, que sempre és discutible, sinó per la quantitat. Del que al menys ara estic segur és que, sinó és per força major, ja no l’aturaré, encara que, com he dit, els lectors, de moment, segueixen sent poquets. Com que si em poso a ballar o a cantar qualsevol que em vegi o em senti pensarà que m’he trastocat, brindaré amb mi mateix amb una cervesa sense alcohol, repassaré la curta història d’aquest bloc, rellegiré alguns posts, no tants com perquè em pugui penedir d’haver-los escrit, i em posaré a preparar-ne un altre per demà.