No tot s'hi val

Deia Maquiavelo que la fi justifica els mitjans. No amb aquestes paraules, però és el missatge que es desprèn de la seva obra. De tota manera, si se’m permet la paradoxa, jo diria que Maquiavelo no fou exactament maquiavèlic. El què passa amb El Príncep, l’obra per la qual és conegut, és que descriu molt fredament com s’ho ha de fer un governant per a assolir i mantenir el poder, prescindint de qualsevol aspecte ètic o moral. No és que Maquiavelo trobi bones les maniobres del príncep per a refermar el seu poder, és que les troba adequades a la finalitat que persegueixen, i això no és exactament el mateix. Hom ho podria interpretar en el sentit de que per a mantenir el poder cal fer coses dolentes i, per tant, “sapigueu, doncs, que el poder és dolent”.

Sigui com sigui, l’ombra de Maquiavelo és allargada. Des del Renaixement fins ara no ha minvat el més mínim i domina l’escena política en tots els àmbits, en el govern i en l’oposició. Jo, la veritat, sóc dels que crec que no s’hi val tot, ni en política ni en res. I això ho hauré de precisar.

Crec que els governs han de procurar mantenir-se en el poder per a poder fer efectives les seves polítiques, aquelles per les quals foren elegits. També crec que els grups de l’oposició han d’intentar assolir el poder que no tenen, és a dir, han d’intentar arribar al govern, perquè és de suposar que tenen uns objectius polítics que complir, sinó es dedicarien a una altra cosa.

Aclarit això, com he dit abans, no s’hi val tot. Una bona causa deixa de ser-ho quan es vol aconseguir amb males arts. El pitjor favor que se li pot fer a un objectiu noble és defensar-lo amb trampes, amb mentires, utilitzar mètodes roïns i fora de lloc. Els principals demagogs d’aquest país són polítics, en sentit ample, és a dir, aquells que es dediquen a la política i els que hi volen influir sense dedicar-s’hi. Ho porta la feina, és difícil ser demagog en altres àmbits. I això val per a tots els governs i per a totes les oposicions, però també, cada vegada més, per a tots aquells que tenen com a ofici mobilitzar els demès per al propi lluïment; lluïment i res més, perquè mai gosen fer el salt a la política activa.

Estaria bé que algun dia els soferts votants decidíssim que no ens deixarem manipular més, ni pels “nostres” ni pels “altres”. Això no implica practicar l’abstenció, això vol dir exercir el vot responsable, i que cadascú l’entengui com vulgui. Vol dir dipositar a l’urna un vot “limpio de pelo y paja”, un vot net i sincer, aconseguit després de rebutjar la demagògia i la manipulació. I als primers que ho hem de fer veure, abans que als “altres”, és als “nostres”.