Extret del 3cat24.cat: “Un alt càrrec del Vaticà reconeix que la pedofília afecta el 4% dels sacerdots al món”. El cardenal prefecte de la Congregació per al Clero del Vaticà, el brasiler Claudio Hummes, defensa que la pedofília sigui castigada per les lleis civils i per la disciplina canònica. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, caldrà reconèixer a un càrrec de la cúria vaticana una certa sensibilitat per als problemes terrenals.
Evidentment, no es pot titllar al clergat en general de pedòfil. Seria fals i injust. Però ja és hora que l’església reconegui que en aquest assumpte té un problema, si més no amb el 4% dels sacerdots del món, segons assenyala monsenyor Hummes. El que passa és que mentre aquesta xifra ens ha estat proporcionada per a demostrar que en conjunt els cassos de pedofília són una excepció, a mi em sembla una dada escandalosa. Segons monsenyor, aquest 4% equival a uns 20.000 sacerdots, i a mi em semblen molts, massa com per a restar-li importància. Em pregunto si un 4% de la població humana és pedòfila. Imaginem una ciutat com Igualada, amb 38.000 habitants aproximadament. Algú es creu que un 4% d’ells, és a dir, 1.520 igualadins, són pedòfils? Si això fos veritat, jo no deixaria que els meus fills sortissin de casa.
Algú em dirà que això és manipular les xifres, que no es pot extrapolar a la població en general les dades que fan referència a un únic col·lectiu, i tindrà raó. Molt bé, centrem-nos en el col·lectiu. Hi ha altres grups socials d’igual o major honorabilitat on es doni aquest percentatge? Per exemple, per dir quelcom i sense ganes d’ofendre a ningú, hi ha un 4% de pastissers pedòfils, o de metges pedòfils, o de mestres pedòfils? No sembla que sigui així.
Aleshores, si aquest percentatge és especialment significatiu entre el sacerdoci, és que l’església té un problema que val més que es faci mirar.
Evidentment, no es pot titllar al clergat en general de pedòfil. Seria fals i injust. Però ja és hora que l’església reconegui que en aquest assumpte té un problema, si més no amb el 4% dels sacerdots del món, segons assenyala monsenyor Hummes. El que passa és que mentre aquesta xifra ens ha estat proporcionada per a demostrar que en conjunt els cassos de pedofília són una excepció, a mi em sembla una dada escandalosa. Segons monsenyor, aquest 4% equival a uns 20.000 sacerdots, i a mi em semblen molts, massa com per a restar-li importància. Em pregunto si un 4% de la població humana és pedòfila. Imaginem una ciutat com Igualada, amb 38.000 habitants aproximadament. Algú es creu que un 4% d’ells, és a dir, 1.520 igualadins, són pedòfils? Si això fos veritat, jo no deixaria que els meus fills sortissin de casa.
Algú em dirà que això és manipular les xifres, que no es pot extrapolar a la població en general les dades que fan referència a un únic col·lectiu, i tindrà raó. Molt bé, centrem-nos en el col·lectiu. Hi ha altres grups socials d’igual o major honorabilitat on es doni aquest percentatge? Per exemple, per dir quelcom i sense ganes d’ofendre a ningú, hi ha un 4% de pastissers pedòfils, o de metges pedòfils, o de mestres pedòfils? No sembla que sigui així.
Aleshores, si aquest percentatge és especialment significatiu entre el sacerdoci, és que l’església té un problema que val més que es faci mirar.
0 comentaris :: L'església té un problema
Publica un comentari a l'entrada