És clar que cal votar

S’ha dit moltes vegades, però mai n’hi ha prou. És clar que cal votar! Europa no és un lloc estrany on res se’ns ha perdut, Europa és casa nostra, per molt que ho vulguem obviar. Pensar que la política europea no ens afecta, que queda massa lluny, és com posar el cap sota l’ala. Les decisions que es prenen al Parlament Europeu són executives per a tots els estats de la Unió i ens afecten tant o més que les que es puguin prendre als parlaments nacionals.

I cal que tinguem clar que, si no votem, altres ho faran, perquè els escons del Parlament Europeu no quedaran vacants. Per això penso que, al marge del pensament polític, social i econòmic que cadascú pugui defensar, i de quines siguin les seves preferències polítiques, tant amb el vot com amb l’abstenció som directament responsables de l’èxit o el fracàs de les polítiques europees, i del resultat d’aquestes sobre tot allò que ens afecta. Preferir una determinada opció política i no votar-la ja és inconsistent i irracional per sí sol, però no votar per desinterès i deixadesa és irresponsable, des del meu punt de vista, perquè ens inhabilita per a desautoritzar qualsevol decisió que després es prengui des de les institucions europees. Quina mena de vot és el que donem als partits quan es tracta del parlament espanyol o del català, i els neguem en les eleccions europees? I si per mandra deixem que els escons d’Europa s’omplin de personatges contraris precisament a la construcció europea i a les llibertats, és que ens mereixem tot el que pugui passar.

La única raó legítima per a no votar a les eleccions europees, que per cert no comparteixo en absolut, seria la de mantenir una actitud contrària a la unió dels pobles d’Europa. Qui defensi això, que ho argumenti, però els demès, per coherència i honestedat, cal que votem.