Ell en té la culpa!

Tot fullejant el diari, m’he topat amb un anunci força curiós: “Vol saber qui en té la culpa? Confiï en nosaltres i li trobarem un responsable a la seva mida”. Home, mira, un culpable de tot plegat no m’aniria gens malament. Fa temps que estic neguitós, queixós, sé que no em fan cas, que em fan pagar més del compte, que volen fer-me combregar amb rodes de molí, que la dona no m’escolta, el gos em mossega, m’enganyen sempre, sempre...! Tan de bo sabés a qui donar-li la culpa!

Confesso que l’anunci no té bona cara. Amb prou feines tres ratlles sense signatura, però això sí, porta un número de mòbil, així que he decidit provar-ho. Qui sap, potser tindran el que em fa falta. Doncs bé, estic molt content de l’entrevista que he tingut amb els senyors que porten això, uns autèntics professionals especialitzats en la recerca de culpables. Quina sort poder confiar en aquestes persones! Ara sí que no em fotran mai més.

He de dir que són dues persones molt educades i molt instruïdes, pel que m’ha semblat. Es nota que fa anys que s’hi dediquen, perquè de seguida s’han adonat de quin és el meu problema i m’han donat la solució. Abans que res, m’han explicat que ells hi tenen el cul pelat en això d’adjudicar la culpa, que sempre l’encerten i que amb la seva experiència han aconseguit sobresortir en aquest món tan competitiu.

Es veu que un d’ells porta anys assenyalant al culpable de tot plegat, que ja ho ha dit a tothom i no se’n cansarà de repetir-ho. De fet, cada vegada que baixa de la muntanya (que no de la figuera, no us ho cregueu pas!) per a il·luminar als mortals amb les seves darreres percepcions, aprofita per a dir-ho a tothom qui el vol escoltar: “Ell en té la culpa, d’això, i d’allò, i d’allò altre.....”. Una persona així n’ha de saber per força de trobar al culpable, perquè és l’únic que el veu a tot arreu, i per això cal tenir unes dots especials. Veig que estic en bones mans.

L’altre també és força llest i m’ha fet bona impressió. No sembla tan decidit, tot s’ha de dir, i una mica tímid, perquè no m’ha ensenyat la cara en cap moment, però sembla que coneix el cotarro. “Miri”, m’ha dit, “jo sempre he estat a prop dels culpables, més que res per a vigilar-los”. Ja veig que és una persona astuta, un agent secret dels bons, disposat a infiltrar-se fins on faci falta per a desemmascarar als culpables. “A mi no m’enxamparan mai, pot confiar en mi perquè sé molt bé com tirar la pedra i amagar la mà”.

-Així que vol un culpable. Bé, tots sabem qui en té la culpa, portem molts anys dient-ho, el que passa és que la gent no ens fa cas, i després passa el que passa. A veure, per què el necessita el culpable?

-Home, doncs miri, a mi m’agradaria saber qui en té la culpa de que el pa s’hagi apujat, per exemple, perquè així podré anar i protestar, no li sembla?

-El pa, vaja!

Els dos homes s’han mirat, han comentat alguna cosa en veu baixa i de seguida han estat altra vegada per mi. Es nota que són llestos perquè no els ha costat gens de posar-se a la feina.

-A veure. És evident que la culpa és del president de l’escala, de la seva escala de veïns, vull dir. El que passa és que ell no ho reconeixerà mai i vostè té tot el dret a protestar.

-El president de l’escala? –he preguntat- I què hi té a veure ell amb la puja del pa?

-Tot, evidentment. L’ha sentit mai a dir que el pa és massa car? No li sembla que quan el pa es va apujar hauria d’haver protestat i posar-se al davant dels veïns de l’escala contra aquest atropellament? És que quan el van elegir ho va dir que li semblaria bé la pujada del pa? No ho va dir, oi? I en canvi ara no ha consultat als veïns de l’escala abans de dir que ja li està bé. És evident que ell en té la culpa.

-Oh, però, escolti, que ell no ho ha dit pas que el preu del pa ja li estigui bé. De fet, em sembla que ni n’ha parlat.

-Doncs per això, si no ho ha dit és que ja li està bé.

Renoi, que en saben, aquesta gent! Realment tenen arguments poderosos.

-I així, doncs, els sembla que no he d’anar a protestar a la Generalitat, per exemple?

-A veure, vostè viu a Barcelona? No, oi? Doncs perquè s’ha de molestar a fer viatges si pot tenir un culpable a la porta de casa. Cregui’ns, el culpable és ell. Miri, nosaltres portem molts anys dedicant-nos a això, o sigui que li aconsellem que ens faci cas, no fos que algú pogués pensar que si no protesta és perquè és dels seus.

-Ostres, no ho voldria pas! I així, que m’aconsellen?

-A veure, deixi que miri......

El que no ensenya la cara, el tímid, per entendre’ns, ha agafat un quadern del prestatge del seu darrera i l’ha estat fullejant una estona, fins que ha trobat el que li feia el pes. Llavors ha ensenyat el quadern al seu company, han comentat alguna cosa en veu baixa, i finalment el més decidit m’ha parlat.

-Miri, tenim un producte que està bé de preu i que pot ser adequat per a vostè. L’anomenem “jo hi poso la pedra i tu hi poses la mà”. És un producte que el servim molt darrerament. Sense anar més lluny, a l’escala del costat de casa seva, per un problema semblant, varem vendre el mateix producte i ens ha anat força bé.

-Ah, molt bé, i en què consisteix?

-Doncs miri, quants veïns són a la seva escala, deu? Nosaltres li escriurem 500 cartes de protesta, que enviarem directament a la Generalitat perquè el president de l’escala no li donarà la gana de tramitar-les. No cal que li pregunti. Sàpiga que quan s’és culpable mai es vol col·laborar. I no refiï de que serveixin per res. L’aigua no l’abaixaran, però quedarà clar que el president s’ha confabulat amb la companyia, ves quines penques! Després organitzarem una cassolada a l’entrada de l’escala, amb força crits i soroll, i lliurarem un escrit de protesta a la portera, que segur que també en deu tenir la culpa, sinó no treballaria per a la comunitat (qui la va llogar? aquest president, oi?)

-Ostres, que bé, això té bona pinta. Així guanyarem, oi?

-És clar, vostè s’haurà queixat i tots tan amics.

-Fantàstic, i quan em costarà?

-30 euros, tot inclòs. Per veí, és clar.

-Molt bé, molt bé, m’ho quedo. I ara que hi sóc, podrien organitzar-me també una protesta contra el veí del cinquè primera, que no apaga la televisió fins a les dues de la nit? I em farien una rebaixa per dues protestes?

-És clar, cap problema. A fi de comptes, amb un sol culpable passarem.