Una bona persona

D’algunes persones, quan se’n van, es diu que ens ha deixat un gran polític, un científic excepcional, un artista genial, un fenomen de les lletres. Si aquestes persones brillen entre la multitud, és per la seva singularitat, perquè són poques i sobresurten entre la mediocritat. A vegades, però, ens deixen persones de les que sols es pot dir una cosa, una única lloança, un sol tret que la fa excepcional. A vegades ens deixa algú, que simplement, era una bona persona.

En un món com aquest, sense treure mèrits als grans polítics, als científics excepcionals, als artistes genials o als grans literats, crec que la medalla més gran que una persona es pot emportar per a l’eternitat és la d’haver estat una bona persona. És la medalla que mereix en Vicenç Ferrer i és més gran que qualsevol premi Nobel i més sincera que qualsevol altar.

Aquest home resumia la seva tasca en un únic propòsit: fer el bé. És senzill de dir i complicat d’entendre, perquè rares vegades el bé és entès d’igual manera per tothom. Però Vicenç Ferrer aconseguí el més difícil, que tots, cristians, hindús o musulmans, entenguessin que feia el bé.

La tasca de deixar-ho tot per a servir als demès, als més desvalguts, no està feta per a tothom. Cal una personalitat excepcional per a posar-hi i portar-ho fins a les seves últimes conseqüències. Hi ha persones així, algunes arriben a ser conegudes com en Vicenç Ferrer, a d’altres sols les coneixeran els receptors directes de la seva bondat. Sigui com sigui, cal ser d’una fusta de la que no n’hi ha gaire. I a mi, que no sóc gens creient, em sembla que cal desprendre’s de litúrgies i teologies. Vicenç Ferrer havia estat jesuïta i ho deixà per a ser més eficient en la seva tasca, que era la de servir als demès i no pas a Déu.

No puc deixar de pensar, quan veig tats sants com entronitza l’església, que “premia” a aquelles persones per a servir a Déu i no als altres. Se’m dirà, amb raó, que les dues coses són compatibles. Jo diria que n’hi ha prou amb servir a les persones, perquè Déu, si hi és, es pot donar, així, per servit.