De Bangladesh a Mataró

La solució perfecte no existeix quan es tracta d’intervenir en la vida de les persones. Hi ha una solució justa, ideal, per a tots els problemes? La solució d’una injustícia no pot portar a una altra injustícia? Maldem per ser herois i quan salvem algú enfonsem algú altre. De Bangladesh a Mataró hi ha kilòmetres de distància i res més. He tret de la premsa dues notícies que m’han semblat prou simbòliques de com la sortida a una situació injusta passa sovint per l’entrada en una altra injustícia.

Chittagong

Les platges de Chittagong, al sudest de Bangladesh, acullen el més gran desballestament de vaixells del món. Milers de treballadors desmunten peça per peça els grans vaixells que les companyies navieres decideixen treure de la circulació.

Les tasques de desballestament es duen a terme manualment i comporten la manipulació d’amiant, plom, cadmi i altres productes fortament perillosos per a la salut. Simplement, és el paradigma d’un treball sense cap mena de condició sanitària ni de seguretat, sense cap protecció i absolutament perjudicial per a la salut dels treballadors i del medi ambient.

És un tema conegut arreu del món, denunciat repetidament per les organitzacions ecologistes. Cap govern occidental permetria que això passés a les seves costes, però a Bangladesh, un país pobre, les coses són diferents i als demès ja ens va bé.

Recupera, la revista del Gremi de Recuperació de Catalunya, informa en el seu número d’abril d’enguany que, com a resultat d’una denúncia de l’Associació d’Advocats de Medi Ambient d’aquell país, el Tribunal Superior ha ordenat el tancament de totes les instal·lacions de desballestament de vaixells que estiguin funcionant a data de 31 de març de 2009 sense autorització mediambiental. És a dir, el tancament de totes les instal·lacions del país, perquè cap disposa d’aquesta autorització, la qual, al menys teòricament, deu ser obligatòria en aquell país.

Així, en brut, és una bona notícia per al medi ambient i per a la protecció dels treballadors. El problema és que el desballestament de vaixells contribueix a l’economia del país amb 500 milions de dòlars anuals i subministra el 40 % de la ferralla que necessiten els quasi 200 productors d’acer del país. A més, dona feina a milers de persones.

Ara les foneries del país hauran d’importar la ferralla a un preu molt més car. A més, els milers de treballadors a qui s’intenta protegir perden la feina. Hi ha una solució a aquest desgavell? Per a protegir l’economia del país i donar feina als treballadors, caldrà desprotegir el medi ambient i malmetre la seva salut?

Mataró

Més a prop. El dia 16 de juny els Mossos d’Esquadra van endegar a Mataró una vasta operació contra la màfia xinesa. Com a resultat d’aquella operació, van ser clausurats 72 tallers de confecció il·legals, part d’ells amb llicència municipal però que no comptaven amb els requisits necessaris de funcionament.

També com a conseqüència d’aquesta operació, es van detectar situacions d’explotació laboral esgarrifoses. Els treballadors vivien en el propi taller, dormien al costat de les màquines i treballaven tot el dia sense respectar cap tipus de condició laboral ni de seguretat i salut en el treball. Les condicions de vida en aquells tallers, pel que sembla desprendre’s de les imatges proporcionades per la policia, semblen degradants. Tots aquestes persones treballaven de 10 a 12 hores diàries, tots els dies de la setmana, amuntegats en el local en el qual feien vida.

En brut, la notícia és que prop de 450 persones d’ètnia xinesa han estat alliberades d’una situació d’explotació laboral. En net, com sempre, les coses no són tant senzilles.

Aquestes persones ara no tenen ni feina ni sostre on dormir. Cap d’elles es considerava explotada i consideren aquesta operació com una mala jugada. Ja ha calgut que les administracions cerquessin solucions puntuals per a l’allotjament d’algunes d’aquestes persones, però totes elles reclamen la reobertura immediata dels tallers clausurats per a tornar a la feina. Simplement, allò era tot el que tenien i ara ho han perdut.

Calia tolerar aquesta situació d’explotació laboral per a evitar mals majors? No ho sé. Ho sap algú?