Idees de caveguet

L’expresident Aznar ha tingut una idea. Ell solet? No, te al darrera una “laboratori d’idees” que les hi proporciona. Sí, sí, se’n diu així, “laboratori d’idees”. És el nom que avui en diuen d’alguns cercles restringits on persones dotades d’especials qualitats per aquests afers dissenyen, inventen i fabriquen idees per als seus clients, normalment alguns personatges polítics que, pel que es veu, no se’n surten sols en tasques tan feixugues com pensar quina política han de defensar. Per a fer-nos una idea de com va això, imaginem que ens volem dedicar a la política però no tenim clar si hem de ser de dretes o d’esquerres, o de centre si és que encara hi cap algú. Doncs molt fàcil, primer entrem a la política i després, abans de presentar cap mena de programa, truquem al laboratori i apa!, “posi’m tres unces de liberalisme i un quart de quilo de socialdemocràcia”.

El que passa és que avui en dia, per a facilitar la gestió, els partits polítics han acabant creant, cadascun, el seu propi laboratori. És més pràctic, perquè així les idees sempre te les fan a mida. I per cert, algú ha pensat com deu ser el procés de crear idees? Podria ser que la cosa anés de quatre senyors d’edat avançada, amb aspecte de savis despistats, pensant durant vuit hores al dia, gent que no surt de la feina fins que no ha tingut una idea enginyosa. Pels resultats, necessitarien una xemeneia a l’estança, perquè cervells tan privilegiats treuen fum de tant pensar. També potser que la cosa funcioni a l’estil de les brainstorms, les “tempestes d’idees” tant de moda. Un grup de gent reunida, on cadascú diu la seva sense guió previ, un individu fent esquemes a la pissarra, intentant resumir el que diu el galliner, i al final un resultat inesperat. De les tempestes d’idees en surten, a vegades, idees tempestuoses, i tinc la impressió que això és el que passa en alguns laboratoris d’idees força coneguts.

I per cert, quina és la idea de l’expresident Aznar, que ja no recordo? Ah, sí, brillant idea, una autèntica peça de laboratori, marca FAES, líder mundial en la fabricació d’idees per encàrrec. Com que es veu que a Catalunya, encara que no es noti, tenim tendència a perseguir el castellà, els pares que vulguin que els seus fills aprenguin aquest idioma com Déu mana haurien d’enviar els seus fills a estudiar amb una beca a Albacete, i no a Londres a estudiar anglès.

La veritat, em sembla que a aquest laboratori s’hi haurien d’esforçar més perquè, no sé, darrerament les seves idees semblen com de caveguet, que en diem per aquí, i d’aquestes ens bastem solets per a fabricar-ne.