Quan quatre trinxeraires volen parlar per nosaltres

Fa poc he escoltat una persona jove, militant d’un partit català, proposar la realització d’activitats conjuntes amb altres persones d’altres partits, catalans o no. El fet de pertànyer a opcions polítiques diverses no exclou la comunió d’interessos en àmbits que, estic segur, comparteixen. És la proposta més assenyada que he sentit en anys d’una persona compromesa políticament i, desgraciadament, també la més improbable. I si no, sols cal donar una ullada al que ha passat en una acte de les Joventuts Socialistes que ahir es va fer a Igualada, quan una colla de joves va increpar als assistents, és de suposar que perquè no els devien semblar prou nacionalistes. I podria haver passat el mateix o quelcom semblant si els protagonistes fossin altres, perquè en cap lloc de l’espectre polític s’albira ni el més remot indici de col·laboració per a tirar endavant els temes que importen al país.

Mal assumpte, perquè això no fa altra cosa que estendre l’escletxa ja prou ample que separa la política del ciutadà. Qui més, qui menys, tots tenim alguna opinió del que li cal a aquest país. No podem pretendre que aquesta opinió sigui l’única vàlida, perquè això seria tant com justificar la dictadura. I a més, què caram, no som tan bons. També els altres tenen idees, i poden tenir raó. La cosa és que ara per ara, l’única via possible i raonable per a traduir aquestes idees en fets és la d’encarregar als partits polítics que les duguin a terme per nosaltres, i per això cal votar-los. En la mesura que, a més de tenir idees, podem identificar als representants polítics amb l’opció que defensem, serem votants. Si això no pot ser, si no trobem on deixar el nostre vot perquè no trobem un lloc de confiança, el que som és gent desenganyada, passem de la política i dels polítics, i acabarem passant del país.

És una llàstima que les persones més compromeses ho siguin tant que es tornin en intolerants. Les preguntes que em podria fer són (sols a títol d’exemple):

• Puc permetre que el meu vot nacionalista es defensi titllant de botifler, o de traïdor, o d’espanyolista al que vota diferent o al que representa altres opcions polítiques?
• Puc permetre que el meu vot socialista es defensi titllant de feixista al que vota a la dreta o al que la representa?
• Puc permetre que el meu vot a partits de dreta es defensi titllant d’antisistema, trencaespanyes o no sé què al que vota l’esquerra o al que la representa?

Podria fer una llista més llarga, però em sembla que ens entenem. El meu vot no és per llençar-lo a la cara de ningú, és per treballar, i si pot ser amb la col·laboració de tothom. Per això penso que amb l’abstenció no sempre es passa de la política, sinó dels polítics. Jo en tinc d’idees per aquest país, i com jo molta gent, però no vull que les defensin quatre trinxeraires que sols es representen ells mateixos.

I malgrat el que pugui semblar, no defenso l’abstenció, defenso el vot, però el vot amb orgull, no amb supèrbia. El vot respectuós i integrador, no l’excloent, perquè, a fi de comptes, una victòria no et fa bo i als altres dolents. Tot plegat podríem arreglar-ho amb una mica de seny d’aquell del que estem tan orgullosos i que tanta falta ens fa.