Zones blaves. Encara no el desenllaç.

L’assumpte de les zones blaves cueja encara i va per llarg. Potser, al final, la ciutadania acabarà acostumant-s’hi i no se’n parlarà més. Però és una història inacabada, a la qual manca el desenllaç, i ja que els ànims es van asserenant, no farà cap nosa fer un petit recopilatori de tots els actes d’aquesta comèdia.

El Ple de l’ajuntament d’Igualada va aprovar el dia 25 d’octubre de 2005 el reglament del servei d’aparcaments i zones d’estacionament sotmeses a control horari i règim tarifari. Per entendre’ns, el reglament que regula les zones blaves del municipi. En el seu article 3.3, aquest reglament estableix literalment el següent:

“Les futures ampliacions de la zona de regulació de l’estacionament s’efectuarà per l’Alcaldia. Dita resolució es farà amb quinze dies d’antelació com a mínim a la data d’implantació d’aquesta normativa indicant els seus límits i condicions mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província i en el taulell d’edictes de l’Ajuntament”.

Fent ús de la potestat que el reglament aprovat li confereix, el Sr. Alcalde d’Igualada dicta en data 26 de gener de 2009 una resolució per la qual s’amplien en 211 les places d’estacionament a la via pública amb horari controlat (zones blaves), que gestiona l’empresa municipal SIMA, amb efectes des del dia 20 de febrer. Les noves places d’aparcament es localitzen a l’entorn de l’Hospital (57) i la resta entre la zona al final del passeig Verdaguer i zona centre.

Quasi immediatament comencen a donar-se mostres de desacord i de descontent en part de la població. És un tema polèmic, i l’ampliació de zones blaves sempre i en tot lloc resulta, si més no, discutida. Vaig entendre llavors, i ho continuo pensant, que el govern de la ciutat ha estat elegit per a governar i, per tant, ha de dur a terme la seva política sense complexes, perquè la seva responsabilitat, que li ha estat atribuïda pels ciutadans, és la d’adoptar les polítiques que consideri adients, malgrat que puguin resultar impopulars.

Però abans de seguir endavant, vull aclarir que, malgrat la necessitat d’adoptar mesures impopulars que tots els governants tenen en algun moment, la validesa que s’atribueix a aquestes, com diuen els juristes, té caràcter iuris tantum, és a dir, subjecte a prova en contrari. Hi ha un vot de confiança que per força hem de concedir als polítics quan prenen possessió, però tots els seus actes són revisables, no sols administrativament o per la via judicial, sinó també per l’opinió pública, que està en el seu dret de revisar i, si escau, revocar el vot de confiança atorgat.

Per tant, la resolució de l’alcalde d’Igualada d’ampliar les zones blaves és perfectament lícita i s’empara en unes facultats democràticament atorgades pel ple i exercides per ell com a destinatari de les mateixes, i sens dubte deu disposar dels informes tècnics pertinents que la recolzin. Malgrat això, és tracta, com totes, d’una actuació política revisable i qüestionable en l’àmbit de l’opinió pública, i ha estat efectivament contestada, de forma aclaparadora, diria jo, per un nombre important de ciutadans.

Entenc jo que la resposta ciutadana és legítima sempre, tan si és encertada com si no ho és, aspecte aquest últim en el que és impossible que tots estiguem d’acord. Passa sovint que en la resposta ciutadana s’hi vol veure una mà política. Generalment aquesta idea es difon des del govern de torn, atribuint a les intencions electorals de l’oposició la suposada manipulació de l’opinió pública. No negaré que això, en major o en menor mesura, es dóna sovint, i segurament també en part en l’assumpte de les zones blaves.

Però cal que donem una ullada a com ha anat aquest tema. Una ciutadana de peu disconforme amb l’ampliació de les zones blaves decideix emprendre una campanya de recollida de signatures contra les mateixes, i n’aconsegueix 10.750. No és una quantitat petita, representa aproximadament el 28 % de la població que té Igualada, més d’una quarta part. Algú dirà que darrera de tot això hi ha Convergència, de fet ho han dit de forma més o menys oberta els portaveus de l’Entesa. Tan se val. Són moltes signatures i l’expressió clara i contundent del rebuig ciutadà a una determinada política. Què més dóna qui s’hagi cuidat de recollir les signatures? És que no són vàlides?

Arribats a aquest punt, recapitulem. Fins ara no he parlat en aquest article de si és encertada o no la resolució de l’alcaldia d’ampliació de les zones blaves, i és que, francament, ara jo no importa. Tenim una resolució de l’alcaldia lícita, adoptada en ús de les potestats que legalment i democràticament li foren conferides pel Ple de la Corporació, i la negativa de la població a acceptar aquesta mesura, una negativa expressada mitjançant la recollida de 10.750 signatures en contra. Per tant, la resolució de l’Alcaldia esdevé des d’aquest moment inacceptable. És a dir, que no sé si originàriament la iniciativa de la ciutadana esmentada o dels grups de l’oposició, o de tots plegats, tenia raó de ser, però un cop duta a terme, no es pot ignorar el seu resultat, ja que, de seguir endavant l’equip de govern amb la seva política de zones blaves, resultaria evident que ho fa sense el recolzament popular i, per tant, que ha perdut aquell vot de confiança que se li va donar en el moment de ser elegit.

El que seria lògic és que ara l’equip de govern donés marxa enrere i retirés la polèmica resolució. Estic segur que ho podria fer sense, com es diu vulgarment, abaixar-se els pantalons. No li caldria canviar d’opinió i “donde dije digo digo Diego”, n’hi hauria prou en admetre que, malgrat considerar justa la seva decisió, el poble no ho veu així, i retirar la seva mesura “per mandat popular”. Però en política costa molt rectificar.

I ara anem a una altra part de la història, ben complicada, per cert. Als promotors de la recollida de signatures se’ls va ocórrer de demanar una consulta popular. Res a dir, al contrari, el que passa és que, tal com avui en dia la normativa legal contempla el tema de les consultes populars, resulta molt complex dur-la a terme si l’administració no hi col·labora activament. Dic això perquè la Llei exigeix que les signatures siguin verificades davant notari o davant el secretari de l’Ajuntament, i que corresponguin a persones empadronades al municipi. Ignoro si totes les persones que van signar estan empadronades a Igualada o no, però els senyors de l’Entesa ja van posar aquest aspecte sota sospita des del primer moment. Pel que fa a l’acreditació de les signatures, simplement no s’ha dut a terme, i dubto que des de l’Ajuntament es convoqui als 10.750 signants per a que desfilin pel despatx del secretari.

Per tant, l’equip de govern ho té fàcil per a no tramitar la consulta popular, i em fa l’efecte que els promotors de les signatures ja en són conscients des de fa dies. Potser per això s’ha escollit la via de retirar a l’alcalde la potestat que li fou atorgada per acord plenari de 25 d’octubre de 2005, per tal que l’assumeixi el Ple. En definitiva, modificar el reglament del servei d’aparcaments i zones d’estacionament sotmeses a control horari i règim tarifari. Això s’està tramitant, i ja en aquest sentit el darrer ple extraordinari ha aprovat inicialment la modificació del reglament, amb el vot a favor de tota l’oposició, inclòs el PP, i l’abstenció de l’Entesa.

Molt bé. És de suposar que quan acabi la tramitació del reglament, els grups de l’oposició es posaran d’acord per a derogar el decret d’alcaldia d’ampliació de les zones blaves, cosa que també és complicada, si no hi ha una col·laboració activa de l’equip de govern. Perquè, a fi de comptes, qui formula l’ordre del dia de les sessions plenàries és l’Alcalde, i no el veig gaire col·laborador en aquest assumpte. Caldrà, doncs, molt probablement, la iniciativa de convocar un nou ple extraordinari a requeriment de tots els grups municipals excepte l’Entesa, per a tramitar una nova modificació de zones verdes.

És a dir, que la cosa encara va per llarg. Tot hauria estat més fàcil si l’alcalde i el seu equip haguessin rectificat des d’un bon principi, i encara hi són a temps. Però prefereixen entossudir-se en els errors inicials. Ells sabran, però la ciutat es podria estalviar aquest espectacle si hi hagués més sensatesa al consistori.

I un darrer aspecte preocupant. Molta gent pensa que darrera l’ampliació de les zones blaves hi havia un intent de mantenir l’equilibri econòmic de la concessió. Vull dir que, simplement, després de fer el pàrking soterrat de l’hospital, els números no sortien i ha calgut cercar una compensació per a l’empresa que gestiona el servei. Jo no sé si ha anat així, però si aquest o algun altre motiu semblant rauen en el fons d’aquest assumpte, es farà notar quan el decret de marres sigui derogat. Potser que, al final, algú es trobi amb molt bona voluntat i les mans lligades, la qual cosa comportaria una decepció important per a gran part de la ciutadania i en sortirien afectats no sols l’equip de l’entesa sinó també els grups de l’oposició. No pot ser que, després de tan mullader, tot quedi en res.

Encara no hem vist, doncs, tots els actes d’aquesta comèdia. Esperem que el desenllaç respongui a les expectatives del públic.