Un vestit per al President

Un senyor de València va anar al sastre per a que li renovessin el vestuari. Segurament li convenia, perquè s’havia adonat que, a vegades, passava fins a dos dies amb la mateixa americana i els punys ja estaven una mica gastats. Una persona coneguda com ell havia de cuidar el seu aspecte. Un toc d’elegància és un toc de distinció i autoritat, va pensar, i sense donar-hi més voltes cridà al sastre per a que li prengués les mides.

Haureu pensat que un vestit del Corte Inglès també li hauria quedat bé i, a fi de comptes, tampoc és barat. Doncs no, “Xe collons”, va pensar, “jo sóc en Camps, alt i eixerit, sóc el President de tot això i he de vestir més bé, més car, vull dir”. Ara que ja el coneixeu, convindreu amb mi que el President de la Generalitat Valenciana, per la pròpia distinció del seu càrrec, ha de vestir, al menys, d’Armani, i si pot ser més car millor. “Mireu si hi ha alguna cosa més cara, xe!, que això no val res”, va dir als seus subordinats. I aquests fidels servidors li trobaren un sastre prou car per a la dignitat de la seva persona.

L’home sabia prou bé que a banda i banda del Túria tothom notaria que la roba li feia a mida un sastre molt, molt, molt car, tal com correspon a tot un President, i no a un pelacanyes que compra la roba en les rebaixes. Però vet aquí que l’elegància s’ha de pagar. “Xiquet, això és molt car, potser que ho pagui un altre”, li digué al sastre, mentre aquest feia números per veure com podia afegir un zero més a la factura, no fos cas que resultés massa barata i s’Excel·lència no fes la comanda. “Saps què? Passa-li la factura al meu amic de l’ànima, que alguns favors em deu. Total, si les coses es torcen, sempre puc dir que no el conec i si te he visto no me acuerdo” (la darrera part de la frase la va pensar en castellà, que és com es pensen les coses importants als “països valencians”).

Ves per on, ara els emprenyadors de la premsa li busquen les pessigolles a aquest bon home per uns vestits que no costarien més de 30.000,00 euros. Hi ha algú que no es gasti això per a vestir bé? Jo no, però no compto perquè la meva dona diu que no tinc gust. Estem parlant del President de la Generalitat Valenciana. Si no vesteix a mida i car, tots ens n'adonarem i direm “On va aquest President de la Generalitat Valenciana, que no vesteix a mida i car”. Bé, jo no ho diré perquè sóc un home sense gust. Així que a mi em sembla que hauríem de ser més comprensius amb aquest senyor i facilitar-li les coses. Per exemple, els quatre pèls del cap, on els hi pentinen? Proposo que es nomeni en Llongueres perruquer oficial de la Generalitat Valenciana. No sé a quan sortirà per pèl, però tan sols que en tingui quatre ja farem la factura prou cara. I les sabates? És que no els hi fan a mida? Per favor! Com es pot consentir, és que no us adoneu que amb sabates de sèrie no es pot caminar? Les hi podria fer a mida l’avi Benjumea, el del Cor de la Ciutat. Uns quants viatges des de Sant Andreu a València per cada sabata, i es podria fer una bona jubilació.

Això sí, la factura per a l’amic de l’ànima, que de tant que se l’estima pagarà molt gustós. El fotut de tot això és que l’amic de l’ànima ara és a la presó.”Xe collons, quina putada”, i el sastre deu ser un mal home perquè s’ha guardat les factures i això no es fa. En fi, que estan arreglats. Aquí, al menys, aquests problemes no els tenim. Al President Montilla el deu vestir la seva senyora, que segurament té tan bon gust com la meva, i a mi, que de gust no en tinc per res excepte per a triar la parella, em sembla igual de ben vestit.