Deu anys sense mili

Fa uns dies es va complir el desè aniversari de la supressió del servei militar obligatori. Ho van recordar al Club de TV3 i, com passa sempre en els que ja tenim una edat, em van venir al cap les típiques anècdotes de la mili, aquelles que explicaries a algú de la mateixa edat i que, en canvi, avorreixen fins la sacietat aquells que han tingut la sort de no passar-hi.

Però després de repassar mentalment les històries de xusqueros, novatades i penalitats diverses de les que, tard o d’hora, tots acabem parlant amb algú que no té ganes d’escoltar, vaig pensar més pausadament en altres aspectes d’aquesta qüestió que em semblen importants.

En primer lloc diré que per uns moments em vaig sentir estrany per haver de reconèixer que el PP havia dut endavant una mesura que a mi sempre m’ha semblat progressista. Va ser el primer govern Aznar qui va suprimir la mili obligatòria, quelcom que mai hauria imaginat de la dreta espanyola més rància. Després les idees acaben aclarint-se i vaig recordar que, de fet, va ser CIU qui va imposar aquesta mesura al PP, entre d’altres, per a garantir-li l’estabilitat parlamentària. Eren els temps de la primera legislatura del PP, quan alguns van aprendre a parlar el català en la intimitat, mentre assajaven l’anglès de Texas per quan assolissin la majoria absoluta. Deixem-ho, el cas és que, a tots els efectes, la mili obligatòria va desaparèixer d’aquest país fa deu anys de la mà de CIU, a qui, si més no, hauré d’agrair que el meu fill no hi hagi passat.

L’altra qüestió és que tinc la impressió que l’exèrcit ha canviat bastant des de llavors. No avorriré a ningú amb les anècdotes de la mili, però si les paraules friki o cutre tenen algun sentit, cal cercar-lo en el que era el servei militar obligatori quan jo el vaig fer. I a aquestes paraules n’hi podríem afegir d’altres com absurd, inútil, ignorant, etc. Estic segur que els de la meva generació saben de què parlo. Els altres, que mirin la cabra quan surt a passejar, amb el seu gorret i les seves polaines, a la qual li manca sols el Cetme, i se’n faran una idea.

L’exèrcit d’ara, evidentment més professionalitzat, s’ha internacionalitzat. Jo vaig fer la mili al 82, més tard del que em tocava, però llavors el més internacional que tenia l’exèrcit espanyol era un portahelicòpters atrotinat que els americans li havien regalat feia un munt d’anys.

Amb el temps, ens agradin o no els exèrcits, han assolit un caràcter professional i, al menys, una certa utilitat. Val a dir que abans que això, aquell mateix que es veié arrossegat a suprimir la mili endegà la gran gesta heroica de l’exèrcit espanyol dels darrers temps: la conquesta de l’illot de Perejil, quatre cabres i un parell de soldats marroquins desarmats que tenien ocupat aquest important bastió. El govern, llavors, passava l’estona menjant julivert i preparant l’invasió d’Irak. Afortunadament, algú ens tragué d’aquell vesper i dignificà en el possible les missions de l’exèrcit espanyol.

En tot cas, ens agradi o no, és el que hi ha, però al menys no és obligatori.

P.D. Pol, 532. M’he passat de poc. Gràcies pel consell.