Justícia amb els morts

De la premsa:

“Una juez de Granada obliga al Supremo a decidir quien asume la apertura de fosas” El País, 30-05-2009

“El sindicato Manos Limpias acusó al juez en enero de iniciar la investigación y exhumación de las fosas del franquismo sin tener competencia para ello”. La Vanguardia, 27-05-2009

Aquest país és estrany. Sabem que hi ha morts enterrats al voral dels camins, a la tàpia dels cementiris, morts amuntegats sota terra sense rebre una sepultura digna. Sabem que hi són des que hi va haver una guerra en aquesta terra, ja fa molts, molts, molts anys. Sabem que formaven part de la meitat d’un país, i que varen ser morts per gent de l’altre meitat. Sabem qui els va enterrar i sabem exactament on són i perquè. I malgrat tot, si se’m permet l’expressió, no hi ha pebrots de treure’ls i donar-los un enterrament digne.

Han passat més de trenta anys des que Franco va morir, la generació de la guerra ja s’ha extingit quasi totalment i molts dels familiars d’aquestes víctimes són ja tan grans que aviat els haurà passat l’oportunitat de retrobar la justícia que es va perdre el dia que van afusellar als seus pares. I en aquest país seguim embolicats en galimaties judicials i polítics per tal de no fer el que en justícia cal fer: obrir totes les fosses de la guerra i les de després, i enterrar-los com mereixen totes les persones. Pretendre impartir justícia contra els culpables ja és inútil, però fer-ne amb als que varen morir per unes idees és una obligació de la que ja portem massa anys sense donar-ne compliment.

Haver de justificar que a aquestes alçades de la història no s’és rancuniós ni venjatiu per a voler fer justícia amb els morts és indignant, no fer-ne i embolicar-se en picabaralles judicials és ridícul, absurd, quasi còmic, i tot plegat, si no fos tan vergonyós, diria que és al·lucinant i de ciència ficció. Quina mena de país és aquest?