Una ofensa a les víctimes del franquisme

La Diputació Provincial de Castelló ha editat un llibre titulat “España, sueño imposible”, escrit pel difunt coronel d’artilleria José Luis Lapeña. Un llibre en el que s’assegura que el cop militar de Franco tenia per objecte el dotar a Espanya d’un règim de “justícia, pau, ordre i harmonia per a tots els espanyols”. I això ho publica una institució pública, amb diners de tots els ciutadans, amb un pròleg del mateix president de la Diputació en el que s’elogia l’obra i l’autor.

Així que he arribat a aquesta part de la notícia, he hagut de mirar el calendari i comprovar que, efectivament, som al 2009, i recordar-me a mi mateix que fa 33 anys que aquell gallec emprenyador deixà aquest país en pau d’una vegada, 33 anys des que fou enterrat al seu mausoleu faraònic, envoltat de les despulles de tants morts comprovocà amb la seva ambició, els seus i els dels altres. Calma, Octavi, he pensat, aquest autor eminent es deu referir a que en Franco, portat d’una saviesa infusa, va pensar que amb els seus actes faria que un dia molt llunyà, després d’una llarga i necessària dictadura, aquest país tingués pau, justícia i democràcia. Però és clar, com que Franco no devia ser un Nostradamus, el més probable és que fos un malparit, tal com sona. Segurament es va inspirar en la pau, l’ordre i l’harmonia del cementiri.

I ara que hi penso, que es facin servir diners i recursos públics per a embrutar la memòria d’aquest país d’aquesta manera, no és que sigui una indecència, que també, és que fa fàstic. I que algú pugui adduir el dret a la llibertat d’expressió per a sufragar aquesta propaganda feixista és, a més, un insult imperdonable en aquells que tenen responsabilitats públiques. Per que la llibertat d’expressió empara fins i tot la falsedat històrica, però en cap manera l’ofensa des del poder a les víctimes de la dictadura.