160 entitats i col·lectius de defensa del territori s’han manifestat a Barcelona en protesta contra les polítiques mediambientals de la Generalitat. En total unes 2.000 persones. En el decurs d’aquesta manifestació, han pintat al terra de la plaça Catalunya un mapa del país en el que han assenyalat els 470 conflictes mediambientals que els preocupen.
És a dir, que aquestes 2.000 persones estan preocupades pel medi ambient i prou sensibilitzades com per a mobilitzar-se un diumenge al matí, la qual cosa és lloable. El que passa és que, a mi, em sembla purament testimonial aquest nivell de sensibilitat. A veure, ja em sorprèn que el nostre país tingui fins a 470 “punts negres” mediambientals. No sé on es situen concretament, però si els situem sobre el mapa de Catalunya repartits uniformement, en surt un país literalment destrossat mediambientalment, jo diria que un autèntic infern. A mi, personalment, el nostre país no em dóna aquesta impressió. És clar que aquests punts negres no deuen estar tan ben repartits. És segur que alguns indrets de Catalunya acumulen més destrossa que d’altres. Però tot i així, 470 són molts conflictes per a un país com el nostre, massa per a no ser escèptic.
D’altra banda, com que amb els números es poden fer meravelles, m’he permès fer un parell de divisions molt simples. En primer lloc, si dividim el nombre de manifestants pel de “punts calents” del medi ambient, em surten 4,25 manifestants per cada un dels 470 conflictes, aproximadament. És a dir, que 4,25 persones s’han manifestat aquest matí contra la línia de molt alta tensió; 4,25 per la protecció dels ocells en espais de secà; 4,25 contra el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, i així fins als 2000. Numerologia barata, se’m dirà, i amb raó. En realitat, tenint en compte que alguns d’aquests conflictes comporten un major grau de mobilització, d’altres hauran tingut sols 2, 1, o 0,5 manifestants. Tot plegat, no sembla gran cosa.
L’altra divisió és la del nombre de manifestants pel d’entitats i col·lectius presents. Això dóna una xifra de 12,5 manifestants per entitat i/o col·lectiu. En alguns casos, això representa un èxit; en altres, un fracàs. Tot està en el nombre de membres reals de cada entitat i/o col·lectiu.
Jo no estic acostumat a donar la raó al conseller Baltasar, però a la vista d’aquesta mobilització, he de dir que també crec que, en realitat, la gent “no vol coses concretes davant de casa seva”, postura ben legítima, però que no s’ha de confondre amb la defensa del territori. Perquè, a fi de comptes, la defensa del territori no és la defensa del pati de casa nostra, és la de tot el territori. Les infraestructures i els equipaments, totes i tots, no caben en altre lloc que no sigui el territori, i és evident que, si les volem lluny del pati de casa nostra, l’únic lloc possible és el desert, allà on no fan cap falta.
Si esborrem tots els 470 conflictes que aquests manifestants han pintat sobre el mapa de Catalunya, el territori quedarà net, sí, tan net com ho era el segle XVIII. La veritat és que el pati de casa meva no s’ho val, així que a mi que no m’hi busquin.
És a dir, que aquestes 2.000 persones estan preocupades pel medi ambient i prou sensibilitzades com per a mobilitzar-se un diumenge al matí, la qual cosa és lloable. El que passa és que, a mi, em sembla purament testimonial aquest nivell de sensibilitat. A veure, ja em sorprèn que el nostre país tingui fins a 470 “punts negres” mediambientals. No sé on es situen concretament, però si els situem sobre el mapa de Catalunya repartits uniformement, en surt un país literalment destrossat mediambientalment, jo diria que un autèntic infern. A mi, personalment, el nostre país no em dóna aquesta impressió. És clar que aquests punts negres no deuen estar tan ben repartits. És segur que alguns indrets de Catalunya acumulen més destrossa que d’altres. Però tot i així, 470 són molts conflictes per a un país com el nostre, massa per a no ser escèptic.
D’altra banda, com que amb els números es poden fer meravelles, m’he permès fer un parell de divisions molt simples. En primer lloc, si dividim el nombre de manifestants pel de “punts calents” del medi ambient, em surten 4,25 manifestants per cada un dels 470 conflictes, aproximadament. És a dir, que 4,25 persones s’han manifestat aquest matí contra la línia de molt alta tensió; 4,25 per la protecció dels ocells en espais de secà; 4,25 contra el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, i així fins als 2000. Numerologia barata, se’m dirà, i amb raó. En realitat, tenint en compte que alguns d’aquests conflictes comporten un major grau de mobilització, d’altres hauran tingut sols 2, 1, o 0,5 manifestants. Tot plegat, no sembla gran cosa.
L’altra divisió és la del nombre de manifestants pel d’entitats i col·lectius presents. Això dóna una xifra de 12,5 manifestants per entitat i/o col·lectiu. En alguns casos, això representa un èxit; en altres, un fracàs. Tot està en el nombre de membres reals de cada entitat i/o col·lectiu.
Jo no estic acostumat a donar la raó al conseller Baltasar, però a la vista d’aquesta mobilització, he de dir que també crec que, en realitat, la gent “no vol coses concretes davant de casa seva”, postura ben legítima, però que no s’ha de confondre amb la defensa del territori. Perquè, a fi de comptes, la defensa del territori no és la defensa del pati de casa nostra, és la de tot el territori. Les infraestructures i els equipaments, totes i tots, no caben en altre lloc que no sigui el territori, i és evident que, si les volem lluny del pati de casa nostra, l’únic lloc possible és el desert, allà on no fan cap falta.
Si esborrem tots els 470 conflictes que aquests manifestants han pintat sobre el mapa de Catalunya, el territori quedarà net, sí, tan net com ho era el segle XVIII. La veritat és que el pati de casa meva no s’ho val, així que a mi que no m’hi busquin.
0 comentaris :: Defensa del territori?
Publica un comentari a l'entrada