Un pi amb el cor de ferro

Ha calgut sacrificar un pi molt gran, després que hagués quedat en situació precària com a resultat de la forta ventada de fa uns dies. Tenia la pell recoberta d’heures, un vestit verd crescut amb el mateix arbre, que l’ha embolcallat des de temps que ningú recorda.

Un tall per la base, una forta estrebada per dat, i ha caigut tan llarg com era, abatut pel meu temor a que tot sol es desplomés i fes mal a algú.

Un cop tallat, ens ha mostrat les entranyes i el conjunt d’anells concèntrics que ens parlen de la seva edat. I un cor de ferro, una anella metàl·lica clavada a l’interior, fins al bell mig del troc, recoberta per la pell regenerada de l’arbre, i que algú va oblidar fa molts anys al seu interior. Un cor de ferro que, si s’hagués trobat amb la serra mecànica, s’hauria venjat del seu botxí.