L'aeroport corporatiu i la conya marinera

Això de l’aeroport corporatiu ja comença a ser surrealista. Resulta que hi ha un cert consens a la comarca en voler aquesta infraestructura. Sembla que ens ha de treure de no pocs maldecaps econòmics, que revifarà l’economia de la Conca d’Òdena com res ho ha fet fins ara, que tots serem molt feliços i hi haurà llonganisses per a tothom. I no sols nosaltres el volem, sinó que és –o era- un caramel desitjat per altres poblacions de Catalunya. Taradell, a Osona, i Sant Fruitós del Bages ja varen advertir en el seu moment que també el volien.

I amb això, el Departament publica les bases del concurs per a decidir l’emplaçament del futur aeroport d’empresa. Gran decepció! Els requeriments “mínims” –així els anomena literalment la convocatòria- converteixen en inadequada la proposta d’Òdena. No tenim, ni podem tenir, la llargada de pista necessària. Dol, planys, gran indignació de l’autoproclamada “societat civil” igualadina! Què s’han cregut aquesta gent de la Generalitat, l’Anoia es mereix més que ningú aquestes instal·lacions! No renunciarem a l’aeroport corporatiu, si cal anirem “a judici”, diu l’ocurrent Aymamí.

A Sant Fruitós del Bages moltes ganes no en devien tenir, perquè s’han adonat que tampoc els hi cap i, simplement renuncien i a una altra cosa, que hi ha feina. I a Taradell? Allà ni tant sols han pres mides, han renunciat sense pensar-s’ho més. Així que només quedem nosaltres, que seguim exigint-lo, malgrat que sabem que no podrem complir amb les bases de la convocatòria.

I ara resulta que des de la Generalitat se’ns diu que, bé, això de les bases sols era orientatiu, que no n’hi ha per tant, que és cert que els requeriments assenyalats eren els més desitjables, però que amb menys es pot passar, i si ho volem molt ja tenim força de guanyat. Una de calç i una d’arena, no està malament. Encara tenim una oportunitat.

El que passa és que, ara mateix, jo això ja no ho entenc. Se suposa que un aeroport ha de tenir unes certes característiques que el facin viable. I se suposa també que l’eminència gris que va dissenyar les bases de l’aeroport corporatiu ho va tenir en compte. Precisament per això devia establir els requeriments mínims que s’hi assenyalen; perquè, digui el què digui el Sr. Carod, a la convocatòria parla de requeriments mínims, no de màxims. I si es van equivocar, que ho diguin i un altre dia s’hi fixin més, perquè ja em comença a pujar la mosca al nas. No pot ser que un aeroport hagi de complir un dia uns requisits i un altre dia uns altres, això no és seriós.

Potser sí que els requeriments de la convocatòria eren exagerats, però si no ho eren i els rebaixem perquè ara resulta que no podem encabir l’aeroport enlloc, aleshores, per comptes de la solució a la crisi econòmica de la comarca, l’aeroport d’empresa es pot convertir en el problema de la Conca d’Òdena, o d’Òdena a seques, que a fi de comptes és quasi bé l’únic municipi que, a més d’una part dels suposats beneficis, també s’emportarà tots els perjudicis. Segurament que, en això, a Sant Fruitós del Bages són més llestos que nosaltres.

Tot plegat sembla fet de qualsevol manera. Per tot això no calia inventar convocatòries ni conyes marineres, n’hi havia prou en preguntar-nos si el volíem. A fi de comptes, els requeriments tècnics de la instal·lació no sembla que importin massa i, si no hi cap, ja ens espavilarem, o ja s’espavilaran els odenencs.