
En definitiva, que si passés allò que els celtes tant temien i el cel ens caigués al cap amb tot el santoral, no hi hauria prou convents i esglésies per acollir-los. Conyes apart, el que em crida l’atenció de la canonització d’avui és la presència d’una delegació oficial dels governs espanyol, català i valencià. No és que no sigui habitual. En aquest país, cada vegada que el Vaticà proclama sant o beat a algun espanyol, sigui qui sigui, sempre hi acudeix alguna representació oficial del govern de torn. Ignoro si els altres països fan el mateix, i no dubto que aquests representants polítics hi acudeixen en representació oficial del seu govern, els agradi o no. Però és xocant que anem proclamant a tort i a dret la separació de l’església i l’estat i, en canvi, els governs sentin la necessitat d’estar presents com a tals en unes cerimònies que, de fet, són estrictament religioses.
Vaja, que no puc deixar de preguntar-me què hi fan en Moratinos i en Carod Rovira a la Plaça de Sant Pere, representant els seus governs en un acte purament religiós. A nivell personal, que cadascú faci el què vulgui. En canvi, uns governs que es proclamen laics no hi haurien de ser presents. Per mi, a tots els efectes, això és llençar el diner del contribuent, com dirien els americans. Segur que a Sant Francesc Coll i Guitart i a Sant Rafael Arnàiz Barón, que són els nominats en el dia d’avui, no els faria res que els polítics d’esquerres, que ja se sap que són uns descreguts, no anessin a la seva festa.
0 comentaris :: Que no som laics ?
Publica un comentari a l'entrada