L'efecte badoc

Al meu entendre, hi ha coses importants i coses ineludibles. Els dos termes no són, ni de bon tros, antagònics, el que passa és que el que és ineludible no es pot deixar per a més tard, encara que hi hagi altres coses importants, greus o transcendentals. És l’efecte badoc sobre el que ens alerta de tant en tant el Servei Català de Trànsit, que no és altra cosa que quedar-se mirant un accident anterior o els vehicles del servei d’emergència, la qual cosa dificulta la circulació i a la vegada augmenta el risc d’accident. Amb l’eslògan “si estàs conduint, mira la carretera”, s’han endegat algunes campanyes de seguretat viària.

I no és que l’accident que ens fa badar no sigui important ni greu. Amb tota probabilitat ho és més que no el motiu pel qual ens dirigim a algun lloc en cotxe, en aquell precís moment. Però la circulació no es pot deturar sense risc de provocar, encara, mals pitjors, o sigui que mentre la desgràcia aliena és important, la circulació és ineludible.

Passa el mateix amb molts altres assumptes de la vida moderna, i especialment en els afers públics, on l’efecte badoc és més intens. Aquest fenomen l’alimenten tota mena de pocavergonyes que s’aprofiten de les esquerdes del sistema i també les actituds maldestres d’alguns personatges públics. Se m’acut, per exemple, que és ineludible encarar la crisi amb tots els mitjans de que disposi l’Estat, si no volem que, d’una crisi econòmica greu, passem a una crisi social pitjor. I pel camí, seguint aquesta via, ens topem amb afers força greus i no menys importants, com el saqueig del Palau de la Música, l’estafa i espoli dels fons públics destinats a la cultura, la trama de vividors d’estil màfia siciliana amb gust de paella valenciana que suposa tota la trama Gurtel, o el malbaratament de fons públics en informes inútils que uns i altres partits tenen el costum d’encarregar quan dirigeixen les administracions.

Tot això, essent molt greu, alenteix la marxa cap al tractament i solució dels problemes econòmics d’aquest país, que no són pocs. És l’efecte badoc dels afers públics. Desgraciadament, pot ser que a alguns poders públics ja els vagi bé que tots plegats badem d’aquesta manera, fascinats per l’escàndol de la corrupció aliena, perquè així no ens fixem en la carretera i no ens adonem que, segurament, s’han equivocat de direcció.

Imitant la campanya de trànsit, jo diria “si estàs en crisi, no badis”, i afegiria “si bades, te la fotràs o te la fotran”.