Massa tard

Fa temps vaig publicar en aquest bloc un article titulat Demà serà un altre dia. Una parrafada sobre Montaigne, la procastinació i algunes divagacions segurament poc interessants. Demà serà un altre dia, em deia a vegades, com tothom. Doncs ho repeteixo, demà serà un altre dia, però afegeixo que no el podem deixar escapar. Fa pocs dies, en una de les meves anades a l’hospital per a seguir el tractament contra el càncer en el que estic immers, vaig veure a l’àrea de quimioteràpia a una persona a la que conec molt superficialment des que érem petits. Una persona amb la que vam coincidir en algun curs del batxillerat d’abans, i a la qual no he freqüentat més, de tal forma que, si bé sempre ens hem saludat, mai ens havíem parat a parlar des de fa aproximadament 39 anys.

No li vaig dir res, ni crec que ell es fixés en mi, però vaig pensar que en la propera ocasió que el trobés, i segur que li trobaria perquè també segueixo el tractament de quimioteràpia, si més no el saludaria i li donaria unes paraules d’ànim. Anem en el mateix vaixell, encara que no ens parlem, i tots dos maldem perquè no s’enfonsi.

"Demà serà un altre dia", vaig pensar. He sabut que l’èndemà va morir. No hi he estat a temps, i ell no ho haurà trobat a faltar. Montaigne i la procastinació se’n poden anar a fer punyetes. No hi ha dies nous per a substituir el present. Carpe diem, però és molt dur.

4 comentaris :: Massa tard

  1. M'he quedat senses paraules llegint el teu article. Nomes em passa pel cap subscriure'l sencer.
    Salut company!

  2. És dificil, amb la comunicació verbal, contestar al teu escrit sense caure amb el típic "ànim Josep, tu ets fort, ho soperaràs".
    M'agradaria més parlar-te amb la comunicació de l'ànima, entenent-la com un conjunt de ment i cor i potser mirant-te als ulls, ara sense imatge, et diría "Josep, intenta viure al dia, gaudin del que mes estimes" i... "demà serà una altre dia". Estem amb tu.

    Berta Montaner Farrera

    4 de març de 2012 a les 17:58

  3. Josep,
    m'acaben de dir que te n'has anat....i estic trist.....perquè marxen els millors.
    Ha estat un plaer conèixe't i treballar amb tu en aquest temps que hem estat plegats. Ets un exemple d'home.

    Realment m'has deixat petjada.

    David Guerrero

  4. Ara més que mai m’agradaria trobar aquella paraula, aquell escrit que fes remoure coses, que t’esperones a saber, indagar, entendre, com tu ho feies. Gràcies per tot el que has compartit amb mi. Amb el teu saber fer discret però contundent. Responsable, seriós i alhora proper. Per tu Josep, un petit homenatge a una gran persona.

    Rosa Hernández

Publica un comentari a l'entrada