Per què gastar-los a la plaça de Cal Font?


No és el mateix utilitat que necessitat, evidentment. Durant els temps de bonança moltes obres públiques es van fer amb criteris d’utilitat, sense que a més fossin justificades per un cert nivell de necessitat. També a Igualada, on podríem parlar del pont de Fàtima estil Golden Gate, que no tinc dubte que resulta útil –jo mateix l’utilitzo a vegades- però del que se m’escapa la seva necessitat, tant en el moment de la seva construcció com ara mateix, atesa la proximitat d’un altre pont apte per a vianants i vehicles. Però no és la meva intenció qüestionar ara una obra pública executada per un govern que ja no hi és i que, per bé o per mal, ha passat a formar part de forma irreversible del paisatge local i del sistema viari. A més, agradi o no, qualsevol govern democràticament elegit es troba legitimat per a dur a terme les inversions previstes en el seu programa i/o que responguin al seu ideari. Faltaria més, tot i que també és discutible que la situació financera de l’Ajuntament d’Igualada permetés aquestes alegries ja en aquell moment.

El cas és que m’assabento ara, i segurament vaig tard, que l’actual consistori igualadí pretén la reforma de la Plaça de Cal Font, traint-ne els “traus” característics que, d’alguna forma, recorden el passat fabril d’aquella part de la ciutat. Sembla que el cost seria d’uns 60.000 euros, força més barat que el Golden Gate, i que la motivació estaria en possibilitar que l’espai pogués acollir amb més facilitat esdeveniments de gran concurrència. L’actuació consistiria, doncs, en aplanar la plaça i en destinar un espai a jocs infantils. Tot plegat es finançaria –no sé si en tot o en part- mitjançant una subvenció del PUOSC inicialment destinada a la reforma de l’edifici de la Cotonera.

Com passa sempre, això no és del gust de tothom, i com que tampoc ho és del meu, m’agradaria fer algunes reflexions. Realment, 60.000 euros no donen per gaire a l’hora d’actuar sobre l’edifici de la Cotonera. D’altra banda, tal com estan les coses no sembla que s’hi puguin gastar gaire diners a curt termini. Això no treu que val la pena conservar aquesta mostra de l’arquitectura industrial. Potser una inversió suficient en aquell edifici seria útil i necessària, però amb 60.000 euros no n’hi ha ni per començar, o sigui que em sembla bé que es cerqui una altra destinació a aquests diners.

Està bé que es cerqui utilitat a aquesta subvenció, però no es poden deixar de banda els criteris de necessitat, a risc de caure en els mateixos pecats que el govern anterior. La pregunta clau és: hi ha alguna necessitat de gastar-se 60.000 euros -o més, suposant que hi hagi aportació de fons propis per part de l’Ajuntament, com és de suposar- en aplanar la plaça i posar-hi uns gronxadors? Realment hi ha en l’actualitat un problema important que requereixi solució a curt termini, de cara a guanyar uns pocs metres d’espai per a encabir més gent en els actes públics? Se m’acudeixen altres necessitats de la ciutat que, a més, són més útils. Per exemple, fer front al fet que encara hi ha una quantitat important de cruïlles on les voreres no es troben adaptades per al pas de minusvàlids. No sé quantes se’n podrien arreglar amb aquests diners, segurament no gaires, però probablement farien més profit. I segur que hi ha altres necessitats en les que ara no caic, o sí que hi caic, com tots podem caure amb els nombrosos sots d’alguns carrers o ensopegar amb les rajoles trencades d’algunes voreres.

D’altra banda, la plaça va perdent la intenció original de recordar, d’alguna manera, la fàbrica de Cal Font que ocupava tot aquell espai i més, en la que vàries generacions d’igualadins van treballar tota la seva vida. No és una qüestió sentimental, és sols que s’esvaeix el propòsit inicial del seu disseny. Això va començar amb la retirada del didal i la llançadora. Si traiem els traus restarà sols la xemeneia, que espero no se li acudeixi a ningú d’enderrocar.

La veritat és que dóna la impressió que no se sabia què fer amb aquests diners i algú ha tingut una idea per a que se’l recordés. Naturalment que el govern municipal pot fer aquesta obra o d’altres si considera que té els recursos suficients i que convé als interessos públics, però se li pot qüestionar la utilitat per escassa, la necessitat per més escassa i l’oportunitat per nul·la. I si faig esment de l’oportunitat, és perquè en temps de retallada de la inversió pública, d’austeritat de les administracions com se’ns pregona incessantment dels del govern de Catalunya i des del propi govern de la ciutat, l’obra pública que no se sustenta en una forta base d’utilitat i de necessitat esdevé totalment inoportuna als ulls del ciutadà.

I així, igual que quan transito pel pont de Fàtima penso que respon al caprici subjectiu d’algun planificador amb ganes de fer-se notar, crec que quan volti per la plaça remodelada de Cal Font pensaré que algú hi ha volgut deixar la seva empremta sense que ningú li hagi demanat.

0 comentaris :: Per què gastar-los a la plaça de Cal Font?

Publica un comentari a l'entrada