Les xifres de la independència en el Baròmetre d'Opinió Política

Del que més s’ha parlat respecte del darrer Baròmetre d’Opinió Política publicat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, és de la intenció de vot que reflecteix de cara a les properes eleccions generals, en les que CIU superaria per 6,3 punts de marge al PSC, i de que un 45,4 % dels catalans votaria a favor de la independència si aquesta qüestió es plantegés demà mateix en un referèndum. Pel que fa a la intenció de vot a partits, no fa altra cosa que reflectir una tendència evident des dels darrers temps, i sense oblidar que no deixa de ser una enquesta i que la millor enquesta és la que es fa a l’obrir les urnes, els resultats que es mostren resulten força creïbles.

L’altra qüestió, la de la independència, considero que té més d’una lectura. No pretenc desmentir el titular de premsa –un 45,4 % de catalans votaria a favor de la independència- ni donar lliçons de sociologia. Ara bé, crec que una bona dosi de realisme no ens aniria malament i que, a vegades, cal posar aigua al vi per a no perdre de vista el món real.

Si donem una ullada al dossier de premsa que s’ha fet públic, ens fixarem en les preguntes 27, 28 i 39, que fan referència a les relacions Catalunya-Espanya. La primera planteja si Catalunya ha assolit un nivell d’autonomia excessiu (4,4%), suficient (26,0%) o insuficient (65,3%). Un 4,3% no ho sap o no contesta. Em sembla que queda prou clar que una gran majoria de catalans no està satisfet amb el nivell actual d’autogovern, que considera insuficient.

La següents preguntes són conseqüència d’aquesta insatisfacció. Si no ens agrada l’actual nivell d’autogovern, què volem? Com hauria de ser aquest autogovern? La pregunta 28 es refereix al grau d’autogovern de Catalunya que desitgem i dóna com a resultat que un 5,7% considera que Catalunya hauria de ser una regió d’Espanya, un 30,3% que hauria de ser una comunitat autònoma d’Espanya, un 30,4% un estat dins una Espanya federal i un 28,2% un estat independent. El 5,4% no ho sap o no contesta.

L’enquesta, pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya, podria acabar en aquest punt i el titular de premsa seria: “Un 28,2% dels catalans desitja que Catalunya sigui un estat independent”. Suposant que considerem creïble l’enquesta, aquest titular seria tant real com el que s’ha fet públic de que un 45,4% votaria per la independència. I tanmateix semblen contradictoris.

Abans de preguntar pel sentit del vot, fixem-nos en els resultats de la pregunta 28. Deixant les no-respostes a banda, reflecteixen que la societat catalana està dividida en tres parts quasi iguals entre l’autonomisme, el federalisme i la independència. De l’autonomisme, que podem considerar com l’estat actual de l’autogovern, podríem dir que representa més o menys als que consideren que el nivell actual d’autogovern és suficient. Recordem que a la pregunta 27 un 26,0% ha contestat en aquest sentit. El federalisme i l’independentisme representarien als que estem insatisfets amb l’autogovern actual per insuficient i sumen un 58,6%. Aquests percentatges concorden bastant, amb algunes diferències, entre les dues preguntes.

Un fet remarcable és que el federalisme, tant menyspreat pels independentistes, té presència real a la societat catalana, amb independència de la deriva electoral dels socialistes, senyal que la tria entre autonomisme, federalisme i independentisme va més enllà dels clixés polítics establerts.

La darrera pregunta inquireix al ciutadà directament el sentit del seu vot si el referèndum per la independència fos demà mateix. El resultat és força contundent a favor de la independència (45,4%), mentre que en contra sols hi votaria un 24,7% i un 23,8% s’abstindria. Els que no ho saben o no contesten representen el 6,2%.

Primera consideració: malgrat que el resultat és força bo per a les tesis independentistes, la majoria de votants no equival a la majoria de ciutadans. Un 54,7% no votaria a favor de la independència. Les proporcions no són equiparables a un procés electoral normal. Els partits polítics poden obtenir majoria absoluta, però rarament el vot que obtenen representa a més del 50% dels ciutadans. Quan el que es decideix és la independència o no d’un país, aquest fet és rellevant. La independència és un procés normalment irreversible, sinó és per mitjans violents, i precisa d’una legitimació social àmplia que va més enllà d’un 50% raspat dels vots.

Segona consideració: la pregunta es formula en termes d’independència SÍ / independència NO, sense cap altra alternativa. Davant d’aquesta disjuntiva, s’entén que si no vols independència, et quedes com estàs. I ja em vist que una majoria de catalans no en tenim prou amb el nivell actual d’autogovern. Relacionar dades, en estadística, és un exercici per a experts i fàcilment porta a resultats contradictoris. La impressió de tot plegat, en qualsevol cas, és que abans de quedar-nos com estem, o pitjor, preferim la independència, la qual cosa vol dir que aquesta és una opció que és prop del cor d’un gran nombre de catalans, però que sols és la primera opció per a un 28,2%, un resultat fins i tot lleugerament inferior al que obtenen el federalisme o l’autonomisme.

Vist així, aquest referèndum que podríem fer demà mateix podria donar una victòria a la independència legalment legítima però poc concordant amb la voluntat última i majoritària dels catalans.

Vet aquí, doncs, que fàcilment es poden oferir a la premsa dos titulars certs però aparentment contradictoris:

- Un 28,2% dels catalans desitja que Catalunya sigui un estat independent.
- Un 45,4% dels catalans votaria per la independència.

El segon ens fa contents als que ens agradaria ser independents, però el primer posa les coses al seu lloc per als que, a més, volem ser realistes.

0 comentaris :: Les xifres de la independència en el Baròmetre d'Opinió Política

Publica un comentari