El POUM, un episodi lamentable

La meva opinió sobre el POUM d’Igualada ja defenestrat és que era irrealitzable en molts dels seus aspectes, i a sobre acabaria perjudicant greument als propietaris. És a dir, que allà on hi havia d’haver, d’acord amb la llei, un repartiment just dels beneficis i les càrregues urbanístiques, sols hi hauria perjudicis, i això precisament impossibilitaria el desenvolupament d’un grapat de polígons d’actuació urbanística i de plans de millora urbana. Deixo de banda la concepció mateixa del futur de la ciutat com a centre bàsicament de serveis i residencial o industrial, perquè això obeeix a la filosofia política i urbanística diversa dels agents polítics i socials implicats. És discutible i com a tal mereix ser discutit.

Aclarit això, que el POUM difunt no m’agradava, aclareixo també, perquè aquesta és una ciutat en que tot s’ha d’aclarir per tal d’evitar confusions indesitjades, que no sóc “pro” ni “anti-Entesa”, que no sóc convergent, ni socialista, ni d’Iniciativa, ni del PP, ni d’ERC, ni de l’Esbart Dansaire de Montgat, si és que existeix, i que en tot cas se’m pot posar l’etiqueta que es vulgui, però sols serà això, una etiqueta.

A veure si som capaços de ser coherents. En paraules d’un dels representants de l’oposició al Consistori igualadí (CIU), després d’aprofundir-hi ha vist que aquest no és el POUM que la ciutat d’Igualada necessita i que el procés ha estat mancat de consens. Des d’ERC s’insisteix en el tema del consens, i des del PP ens diuen que el POUM no és viable ni econòmicament ni socialment, “és paper mullat”. Els grans obstacles per a l’aprovació del POUM són, pel que sembla, les actuacions urbanístiques previstes en el polígon i en el barri del rec. Sembla, doncs, que els partits polítics de la ciutat tenen raons “poderoses” per a forçar la retirada del POUM sense ni tant sols intentar modificar-lo. I ho deuen ser molt de poderoses per a retirar-lo sense més.

Un dels regidors de l’oposició em va dir, fa molt poc, que el POUM no té solució possible, que els canvis haurien de ser tant importants que sols es pot retirar per a fer-ne un de nou. Entesos, el POUM és un desastre i el retirem. Llàstima que d’això ens n’hem adonat fa quatre dies.

El 30 de desembre encara no era un desastre? El 30 de desembre no era prou bo ni prou dolent com per a que els que van decidir abstenir-se en l’aprovació inicial votessin a favor o en contra? El 30 de desembre, en canvi, era un bon pla, suficient per a que alguns dels que ara en forcen la retirada, votessin a favor de la seva aprovació? D’allò..., que per casualitat ens prenen per tontos? Mirin, els defectes del POUM no són sobrevinguts. Durant quasi dos mesos, des de l’aprovació inicial sense vots en contra, s’han dit un munt de coses, algunes veritats i algunes barbaritats, i a les coses que s’han dit, especialment a les barbaritats perquè són més fàcils de creure i tenen més ressò, obeeix el canvi de la postura dels partits de l’oposició, inclòs el PP. O això, o és que quan no es van oposar a l’aprovació inicial i van permetre que el pla tirés endavant no s’havien llegit el document. L’explicació del PP, de que van votar a favor per a donar l’oportunitat de pronunciar-se a la ciutadania, és tant ridícula que resulta fins i tot insultant. Excloc les actituds premeditades perquè, en general, no crec en les teories conspiratòries. Em sembla que tot plegat és més primari.

Deixem les coses clares. En aquesta història no hi ha dos bàndols, els que estan a favor i els que estan en contra del POUM, hi ha més actors:
  1. Els directament afectats per les previsions del POUM, majoritàriament industrials, amb una preocupació legítima pel futur del seu patrimoni.
  2. Els que sense ser directament afectats, es preocupen per un estil de ciutat que creuen necessari conservar. Hi incloc els que es decanten per la defensa del que veuen com a patrimoni arquitectònic amenaçat.
  3. Els visionaris del territori, obsessionats amb el fantasma del totxo i que es creuen amenaçats per una horda d’especuladors sempre a l’aguait per a plantar blocs de pisos a tot arreu i convertir la Conca d’Òdena en una extensió de Bellvitge. Escoltant-los, un ja veu les excavadores arrasant el barri del rec des de Can Colapi fins a Vilanova del Camí, i el polígon des de Can Roca fins l’Hospital.
  4. Els que, abans que res, qualifiquen els plans i les activitats en funció de si venen de l’Entesa o no. Tenen clar que tot el que vingui del Sr. Aymamí i el seu equip és pervers i perjudicial per als igualadins.
  5. Els de l’Entesa, és clar, que estan a favor del POUM, sinó no l’haguessin redactat, i els que hi estan a favor sense ser de l’Entesa, que també n’hi ha.
  6. Els que han començat l’any fent càlculs polítics, els suficients per a planejar i dur a terme el cop de mà contra l’Entesa, que no contra el POUM, perquè per a ells aquesta és una baralla política amb interessos electorals. Els interessos dels igualadins no semblen interessar-los gaire, tret que, com Sant Pau, hagin caigut del cavall tot just fa quatre dies, després de l’aprovació inicial del POUM. Aquests tenen seient al Consistori, i no precisament a la banda del govern.
  7. La resta de ciutadans, que del POUM n’han sentit campanes però que ni saben què és ni els importa. Ho lamento sincerament, però crec que són majoria i no està bé que sigui així.
Mirin, potser és bo que el POUM no s’hagi aprovat com estava, però retirar-lo de la forma que s’ha fet és una irresponsabilitat de manual, encara que sigui sols pel que ha costat. No hi ha hagut consens en la seva elaboració, i segurament l’Entesa n’és la principal responsable, però des de l’oposició no s’ha donat cap oportunitat, ni una, al diàleg. El POUM, ja ho vaig dir i ho repeteixo, era perfectament modificable, fins i tot en profunditat, fins i tot donant-li una volta de mitjó. L’aprovació provisional es podia haver retardat tant com fes falta. Es podien haver recollit tantes al·legacions com fos necessari i es podia haver discutit abastament. I si tot això no donava resultat, la mateixa majoria que ha forçat la seva retirada podia tombar l’aprovació provisional. En definitiva, tot plegat ha estat un episodi lamentable.

Diuen ara els que es proclamen guanyadors d’aquest combat polític, que ja comencen a treballar en un POUM adequat, aquest sí, a les necessitats de la ciutat i amb el consens que es mereix. Suposo que per a aprovar-lo compten en guanyar les properes eleccions per majora absoluta, o pactar amb socis tant “fiables” com el PP igualadí. A no ser, és clar, que confiïn en tirar un POUM endavant encara que governin en minoria, i suposant, és clar, que l’Entesa, quan sigui a l’oposició, adopti una actitud més responsable que la seva, (i si se’m permet dir-ho, això també ho dubto). Em sembla que tardarem a veure un nou POUM.

Queda clar que no hi ha hagut cap ganes de reconduir la situació. Simplement, s’ha aprofitat l’oportunitat excel·lent d’assestar un cop polític formidable a l’Entesa. En tot aquesta història, hi ha qui ha defensat els seus interessos patrimonials i ha qui ha defensat els seus interessos polítics. El que es troba a faltar és algú que defensés els interessos de la ciutat.

6 comentaris :: El POUM, un episodi lamentable

  1. M'agrada l'anàlisi que fas de tot el procés del POUM estic molt d'acord amb casi tot però et puc assegurar que Esquerra ha intentat fins l'últim moment modificar el Pla però no ha trobat la complicitat necessària per fer-ho. Molt per sobre de l'interès polític i del càlcul a curt termini Esquerra ha intentat modificar aquest pla per fer el pla que creiem que Igualada necessita.
    Gracies per l'anàlisi.

  2. Brillant Octavi.

  3. Octavi,
    Molt bon post i ben desenvolupat, com sempre, i probablement tinguis molta raó objectiva en el que dius, però a vegades s'ha de baixar al terreny i preguntar als afectats i t'assegur-ho que jo ho he fet i he tret conclusions, que des de la objectivitat no poden ser apreciades.
    Persones que els hi convertien la casa literalment en zona verda o carrer, persones que perdien part de la seva casa i persones que perdien casa i negoci i havien de posar-se d'acord amb el veí, per recuperar el seu patrimoni, etc.
    Industrials de fora que havien muntat el negoci al polígon, un d'ells l´any passat havia assolit la xifra de 50 treballadors i havien fet l'esforç de comprar la nau el més d'Octubre. El Desembre se'n assabenten de que els hi fan literalment la creu, dos carrers dissenyats per passar per sobre de la nau. -
    Industrials que tenen com a garantia del crèdit que els hi dona el Banc, els seus edificis i de sobte han vist com valien una quarta part.
    Adobers als que els hi havien fet pagar íntegrament una depuradora per 50 anys i ara els volien fora, sense saber on anar en 10 ó 12 anys. Sense tenir en compte en el com podria afectar al miler de treballadors que depenen d'aquesta industria.
    Altres que en anar a demanar polisses de crèdit, amb les naus com a garantia i no els hi han volgut donar, doncs estaven afectades pel POUM.
    Te'n podria explicar més casos, però deixe-m'ho aquí.
    D'altra banda un POUM tan ambiciós sense dotació pressupostaria per part de l'Ajuntament, em sembla, si mes no, una irresponsabilitat. Que passa si els afectats es neguen endegar els PAU's? l'Ajuntament el pot endegar pel seu compte. La pregunta és: Com es pot expropiar sense diners?
    En quant allargar aquest despropòsit. Com s'ho fa la gent que te les llicencies suspeses, per mesos i mesos sense saber si la resolució serà favorable o no. Tu dormiries amb aquesta espasa de Dàmocles al cap? Jo no!
    Que els polítics de l'oposició no ho han fet bé, es molt probable, però com t'he dit al principi si no entres en contacte amb la realitat dels afectats i això no ho van fer abans del Ple de l'aprovació inicial – ni uns ni altres, almenys amb profunditat - no podien saber fins a quin punt estaven mal pensades les coses i ja no em poso en el disseny, sinó com t'he comentat abans, sinó en la part econòmica, que et puc assegurar que el POUM en aquest aspecte era desatròs, no només pel cooperativisme – autofinançament!? - sinó perquè segons un dels redactors, no van arribar al detall.
    Punyeta! Pel preu que van cobrar, ho haurien d'haver calculat tot amb pels i senyals i potser a hores d'ara estaríem en una altre situació. No és pot reduir-ho tot al joc de les al·legacions, hi han coses que ja no s'haurien d'al·legar, si els càlculs haguessin siguts fets amb més professionalitat, doncs molts per no dir tots els PAUs tal com estaven calculats, no sols eren inviables econòmicament, sinó que els propietaris encara hi havien de posar diners.
    En aquest cas la meva pregunta és: Qui és realment l'especulador?.....

  4. Es podria argumentar sobre el disseny del POUM, l'encert o no, d'afectar als Industrials, de re-qualificar zona industrial al polígon, de l'oportunitat de carrers amples i zones verdes, de preservar o no edificis del Rec, però com tothom sap la part econòmica és lo més important, i en aquest apartat era un treball de nen de parvulari i ja se sap, que amb certes coses no s'hi juga.
    Per últim dir que els polítics de l'oposició no en son experts en aquestos temes, com tampoc ho son els del govern, però uns van pagar 500.000 € perquè els hi fessin un POUM a mida durant molts mesos i als altres els hi van haver d'explicar els afectats “a posteriori”, que van pagar de les seves pròpies butxaques les al·legacions fetes per experts i aquesta petita diferencia em permet perdonar més la ignorància inicial d'uns, que no la dels altres.
    Que uns s'han aprofitat de la situació, clar! Són polítics no germanetes de la caritat!
    Al final vaig veure gent molt contenta i els polítics, uns contents i els altres emprenyats i clar els presumptes no afectats, no es van assabentar de res, com sempre! El que si que no vaig veure, és gent del carrer emprenyada per el resultat del últim Ple, i això si més no, és positiu. És del que es tracta oi!
    De totes maneres com dius tu, per una cosa o per l'altre, un episodi lamentable. La pregunta del milió és quins són els interessos reals, de la ciutat i qui els defensa, perquè la ciutat de “per se” es una entelèquia.
    Una abraçada.
    Josep M.

  5. Bona tarda, Josep M.

    T’agraeixo els comentaris. Abans de res, i suposant que he entès bé les teves paraules, dir-te que, en el fons, comparteixo els teus arguments i els de molta gent contra el POUM tal com el va plantejar l’Entesa. No hi entro a fons, perquè aquest no era l’objectiu del meu article, però sí que és cert, i crec que ho he dit, que em sembla irrealitzable en molts dels àmbits afectats. Ho és perquè perjudica als propietaris i aquests no prendran la iniciativa de la transformació urbanística. Tot i així, si l’ajuntament pretengués impulsar els sectors de transformació urbanística una vegada exhaurits els terminis que marca el planejament, ho podria fer segons la llei, a càrrec sempre dels propietaris. Però això és parlar per parlar. No em crec gens que l’Ajuntament es compliqués la vida d’aquesta manera. De fet, no conec cap ajuntament que ho faci, si no és en cassos i circumstàncies molt puntuals.

    L’objecte del meu article era l’actitud de les forces polítiques davant la situació creada per la paralització del POUM. No et discuteixo qui ha provocat tot això. No pretenc assenyalar culpables. La iniciativa la va prendre el govern de l’Entesa i seu és el fracàs. El que no em sembla de rebut és acabar aquest tema sense donar oportunitat, no a l’Entesa sinó a l’Ajuntament, de reconduir el POUM. Em temo que l’Entesa no hauria acceptat modificacions de fons en el planejament en tràmit, i probablement no hauria estat possible aprovar provisionalment el pla, però valia la pena intentar-ho. No pot ser que fos tant urgent retirar el pla. Diu ERC, per boca de l’Oriol Solà, que ells sí ho han intentat. No tinc perquè dubtar-ho, tot i que em sembla que en tant pocs dies no han tingut temps d’esforçar-s’hi gaire. CIU ni tant sols ha considerat la possibilitat de parlar-ne. I suposo que l’Entesa tampoc devia estar per la feina, perquè no em consta que ho hagin proposat.

    Jo sé que els polítics, abans que germanetes de la caritat, són polítics. La seva feina és fer govern o oposició, segons les circumstàncies. Que els partits de l’oposició han aprofitat el daltabaix de l’Entesa per a fer política em sembla normal, però no correcte. CIU i ERC haurien pogut quedar com uns senyors si haguessin ofert consensuar el POUM, encara que fracassessin les negociacions. De fet, al final en podrien culpar a l’Entesa. Però sembla que hi havia pressa. Perdona la metàfora, però és com acabar una guerra local amb una bomba atòmica.

    També és cert que no es veu gent emprenyada perquè el POUM s’hagi suspès. Al contrari, n’hi ha força que se n’alegra perquè els afectava directament. Però jo això, Josep M., ho atribueixo a que molts igualadins, lamentablement, passen de tot si no els afecta directament la butxaca.

    I per últim, dir-te que la ciutat, Igualada, és efectivament una entelèquia. Posar-la en boca a l’hora de parlar de política acostuma a ser demagògic. Però és per aquesta entelèquia que votem als regidors, a tots ells, per Igualada. L’Ajuntament no és un camp de gladiadors, un espectacle on els polítics lluiten i ens entretenen. A l’Ajuntament els regidors hi van per a treballar i, sense renunciar a les tàctiques polítiques, posar els interessos de la ciutat per davant de tot. A fi de comptes, és per això que els votem.

    Josep M, una braçada.

    Octavi

  6. Josep,
    Gracies per ser tan condescendent amb mi, en la forma matizem en el fons estem molt d'acord, les teves paraules i en aquest cas més que les meves, supuren de sentit comu.
    Jo tinc una desavantage envers a tu i és que jo si tinc pertinença politica i això fa que a vegades sigui menys dur del que haig de ser amb uns i més amb els altres, de totes maneres intento se just a la meva manera.
    Et dic això, perque vaig procurar i procuro en el que puc en que la gent del meu partit toqui més de peus a terra i tingui molt més contacte amb la gent del carrer de l que s'ha tingut fins ara, la idea és que Igualada s'ha de fer amb als Igualadins i no a pesar dels Igualadins i que no si val el dir que si no estàn contents que votin a un altre dintre de quatre anys. O s'es l'Alcalde de "tots" durant quatre anys o no s'es.
    Et puc dir que hi ha gent dintre el meu partit que comparteix amb mi aquesta idea de fer politica i per aixos treballem conjuntament - cadescu a la seva manera -, en aquesta finalitat, si canviarem quelcom no ho se, però si que t'assegur-ho que s'intentarà actuar diferentment de com s'ha fet fins ara.
    En quan a la teva idea de con van actuar CiU i ERC en el POUM, et puc dir que tots dos a la seva manera més be o més malament, no van prendre decisions de partit, sinò que es van pendre la molestia de contactar amb tots els afectats possibles i cadasecu a la seva manera va portar aquesta voluntat a l'Ajuntament, suposo que el Ppc també, l'única diferencia es que uns van anar, de demanar primer temps per presentar les alegacions a demanar la retirada, des de l'abstenció perque no comprenien encara ni l'abast del POUM ni les reaccions que generaria, al no i altres van passar del si al no directament, suposo que per les mateixes raóns, al cap i a la fi estàn al servei del poble i dels seus votants o això és el que diuen.
    Les mogudes intermitges i entretemps no tenien perque ser elegants sino simplement oportunistes, no podem oblidar que son partits politics i qui no corre vola.
    I si, a l'Ajuntament si va per treballar per l'entelequia que és diu ciutat d'Igualada o això tambè és el que diuen i per això els votem.
    Es un plaer apart de ser molt enriquidor el intercanviar idees amb tu.
    Una abraçada.
    Josep M.

Publica un comentari a l'entrada