No n'hi ha ni per bolis !

La crisi ja és cosa de tots. Jo diria que és a tots els àmbits, però, d’entre les notícies que diàriament omplen els diaris i els informatius sobre aquest tema, m’ha cridat l’atenció l’ERO que ha anunciat Inoxcrom, sí, la dels bolis. Sembla que afectarà a 175 treballadors, la meitat de la plantilla, i la direcció de l’empresa el justifica en el descens continuat de les vendes durant els darrers anys, que sembla s’ha accentuat durant l’any 2008, amb una caiguda del 23,2 % respecte de l’exercici anterior.

També m’assabento que l’empresa, que ja porta temps amb dificultats, va ser comprada fa poc per l’empresari Albert Novel, pel preu d’1 euro. Un euro, sí, 166,386 pessetes de les d’abans. És a dir, que l’empresa val menys que un dels seus bolígrafs! Quasi que em venen ganes de comprar-la, tot i que no sé què en faria.

D’altra banda, també em sembla curiós que el motiu adduït per a l’ERO hagi estat el descens de vendes. Que ja no es fan servir, els bolis? Mira que la crisi és punyetera. Per culpa seva em privo d’anar al cine, estalvio tan com puc en tot el que no és imprescindible i, per descomptat, no em compraré cap pis. Prou faré si aconsegueixo no perdre la feina. Però caram, no m’imagino estalviant en bolis. O sí?

Intentaré imaginar-ho. Per exemple, quan faci la llista de la compra, ho faré amb llapis, i també quan anoti una adreça a l’agenda, o quan faci dibuixets en un racó de qualsevol paper, metre parlo per telèfon. Ben comptat, pot ser així, en tres anys, m’estalviaré un boli, l’Inoxcrom més baratet del repertori, o un Bic, que em sembla que són més barats. És clar que a aquest estalvi hi hauré de descomptar, aproximadament, el preu d’un llapis i mig, en el ben entès que calculo que un boli dura una mica més que un llapis.

Si tots pensem el mateix, i si portem temps estalviant d’aquesta manera, és possible que, realment, haguem creat un greu perjudici a l’empresa. També pot ser que hagin fallat els seus clients més grans, alguna corporació que deu gastar molts bolis, alguna empresa fins ara gran consumidora que, de cop i volta, ha descobert les noves tecnologies i ha anat de pet a les PDA o als ordinadors (quin invent!), o bé al contrari, que hagi tornat als orígens, als llapis del número 3, el grafit de tota la vida.

Realment, és que la crisi ens ha agafat de ple. Jo ara, per anar estalviant, m’estic plantejant de deixar de fer gargots al paper quan parlo per telèfon. He comprovat que, així, el llapis em pot durar un any més. Però ep!, sense passar-me, no fos cas que s’enfonsés la indústria del grafit.