La diada de Sant Jordi hauria de ser festa

La diada de Sant Jordi hauria de ser festa, al menys a Catalunya. Jo diria que poques festes com aquesta són sentides amb tanta intensitat. Fins i tot els que no llegeixen mai es compren un llibre aquell dia, i el més antipàtic és capaç de regalar una rosa. Una vegada a l’any, al menys, som capaços de dir amb un gest que estimem algú. Hi ha alguna altra festa que ens sacsegi més que aquesta, alguna de la que es pugui dir que a la majoria ens motiva?

Se’m dirà que el nombre de festes ha de ser reduït forçosament, perquè així ho exigeix l’economia. Doncs bé, sols cal que fem algun canvi i seguirem tenint el mateix nombre de festes. Per exemple, per dir-ne alguna, el 15 d’agost, festivitat de l’Assumpció. Realment, gaire gent creu que es tracta d’una festa necessària, tret del més piadosos que, sospito, no són gaires? A més, cau a mig agost, quan la majoria de gent ja fa vacances. O una altra, el 8 de desembre, festa de la Immaculada Concepció. Una altra festa religiosa que, sinó fos perquè permet un pont llarg amb el dia de la constitució, seria apreciada per quatre gats que, a fi de comptes, igualment podrien anar a missa.

I n’hi ha d’altres que es podrien canviar per Sant Jordi. Més d’un trauria la festa de la Constitució, la de la Hispanitat o l’11 de setembre. En realitat, segur que podríem trobar una festa que, sense ofendre ningú, a la majoria de la gent no l’importés canviar per la de Sant Jordi.

És ben veritat que la de Sant Jordi, d’inici, és una festa religiosa, com la majoria, però relativa a un sant del que ni tant sols l’església està segura que existís. El que és clar és que l’element religiós d’aquesta festa ha resultat àmpliament superat per l’element civil i cultural, fins i tot pel romàntic. I francament, quan el dia de Sant Jordi veig el carrer ple de gent comprant llibres i roses, em sento més català que mai, jo que, generalment, no estic per romansos.