Catòlics practicants no creients

Conec una persona que per quaresma no menja carn. Això no tindria res d’estrany, si no fos perquè no és catòlica practicant, i ni tan sols té una creença religiosa específica, segons ella mateixa confessa. I aleshores em dono compte que aquesta és una pràctica més estesa del que a mi em semblava. Molta gent segueix costums netament religiosos, únicament pel que té de tradició, i no perquè obeeixi a una creença íntima.

Segons una enquesta que publica avui el diari Público, sols el 29,2 % d’espanyols majors d’edat es declara catòlic practicant, el 51,3 % diu que és catòlic no practicant, el 8,9 % no creient, el 7,6 % ateu, i el 2,1 % creu en altres religions. El diari no aclareix on és el 0,9 % que resta, però no sembla significatiu. L’enquesta és més extensa, i s’ha preguntat també sobre diversos aspectes de la creença religiosa (si Jesús era fill de Déu, si va néixer d’una verge, si es creu en el diable, etc.). De tot plegat es dedueix que del 51,3 % que es declara catòlic no practicant, sols un 7 % podria ser considerat catòlic en termes més o menys ortodoxes. La resta són classificats “administrativament” com a catòlics, i prou. Molta gent es considera catòlica únicament pel fet que es tracta de la religió majoritària en el país. És una manera de dir que no són protestants, o que no són musulmans, o de qualsevol altra religió.

I tanmateix, malgrat que pel que sembla l’esperit laic és àmpliament majoritari en la nostra societat, conservem i cultivem usos i costums d’arrel religiosa sense ni tan sols qüestionar-nos-ho. Segons una altra enquesta publicada pel País el juliol de 2008, els casaments civils eren llavors aproximadament la meitat de tots els que es celebren arreu d’Espanya. Vol dir que una part important dels que es declaren catòlics no practicants, segueixen casant-se per l’església, una pràctica netament religiosa. I encara hi ha molta gent que bateja als seus fills i fins i tots els organitza una primera comunió, malgrat no ser catòlics practicants. I, no cal dir-ho, la immensa majoria de funerals tenen lloc en una església.

Molts de nosaltres defensem un estat plenament laic. Jo diria que cap dels partits polítics amb un cert pes a la vida pública s’oposa al plantejament d’un estat separat de l’església, i això casa amb una realitat social, la de que la població espanyola, majoritàriament, no creu que la religió hagi de sobrepassar l’àmbit privat, i també amb la realitat social de que la població, com hem vist, sols pot ser considerada veritablement catòlica en una molt petita part, però no quadra amb molts dels usos socials que sense ni qüestionar-s’ho, segueix una part molt important de la població.

Deu ser que som així de contradictoris, però mentre que majoritàriament hem fet fora de nosaltres l’essencial de la religió, en conservem l’extern, l’intranscendent però, tanmateix, el més vistós.

I així com molts hem estat conscients d’aquesta contradicció, l’hem assumit i hem actuat en conseqüència o no, la majoria de nosaltres ni tan sols s’ha plantejat de qüestionar altres aspectes de la vida en societat d’origen netament religiós. Per exemple, la celebració de la Pasqua, i em refereixo al fet de fer festa, no a les celebracions litúrgiques. L’Estat es declara laic, la societat també, però ningú qüestiona, i dubto que en molt temps ho arribi a fer, la conveniència de fer festa per Pasqua. I no hi ha dubte que és una festa ben religiosa, ni més ni menys que la commemoració de la mort i resurrecció de Jesús. Algú pot imaginar que el Govern, essent conseqüent amb la poca religiositat de la societat espanyola, suprimeixi les festes de Pasqua? Ni de lluny. Això no ho farà ningú, com tampoc suprimir les de Nadal ni, en general, la majoria d’altres festes laborals, quasi totes en commemoració d’algun sant o santa o d’algun fet religiós. Fins i tot les Festes Majors dels pobles i ciutats de tot l’Estat commemoren la festivitat del sant patró de la vil·la. I és clar que la societat no demanarà que es suprimeixin, una mostra més de la contradicció que ens acompanyarà encara durant algunes generacions. Hauríem d’afegir una nova categoria a les enquestes, la de catòlics practicants no creients.