Igualada en deutes, superada en serveis

Si a més de perdre els calés, perdem els papers, ja podem plegar. Des que el Ministeri d’Hisenda ha fet públiques les xifres de l’endeutament local arreu d’Espanya, no paren d’alçar-se veus contra la mala gestió dels governs municipals. I no és això, no senyor. La xifra, per si sola, no diu res. És clar que els ajuntaments estan endeutats, qui no ho està? Algú creu que es poden fer infraestructures, equipaments, prestar serveis, sense endeutar-se? Vaja, potser sí, però aleshores hauríem d’assumir una pujada brutal dels impostos.

El que importa de les xifres és la seva relació amb els serveis que es presten a la ciutadania. Què en fan els ajuntaments dels nostres diners, dels diners de tots? Aquesta és la pregunta important. Hauríem d’assumir que un grau elevat d’endeutament pot ser raonable, si amb ell s’aconsegueix una millor qualitat dels serveis municipals, en general un millor benestar per a la ciutadania. Raonable, és clar, no vol dir escandalós, perquè sempre hi ha un punt de no retorn, a partir del qual val més que l’ajuntament s’oblidi d’ampliar serveis o millorar-los, perquè ja no es pot fer front al deute. És exactament igual que en les famílies, sols que amb magnituds més grosses. Si volem un cotxe, una casa o un pis, quasi sempre ens hem d’endeutar, però si volem un cotxe de luxe o un pis de 400 m2, possiblement no podrem pagar el préstec o la hipoteca.

O sigui que no cal escandalitzar-se a la primera de canvi. Discutim, i és lògic que ho fem, sobre la qualitat dels serveis, qüestionem lícitament la gestió municipal, però no ho fem per sistema, sinó perquè realment hi hagi elements de judici concloents que ens hi aboquin. Centrant-nos en el cas d’Igualada, no em sembla just l’automatisme de la crítica que s’ha aixecat des que s’han sabut les xifres. Igualada és, en termes absoluts i relatius, el municipi més endeutat de la comarca. En temes relatius –endeutament per càpita- és la que fa 8 de la província de Barcelona, però la 46 de tot Catalunya. És una xifra alta, certament, 1.062 € per habitant, però no és correcte sortir en tromba a carregar-nos la gestió de l’Entesa sols perquè l’endeutament és tant alt.

Preguntem-nos per la qualitat dels serveis i dels equipaments, i tindrem matèria a dojo per a exercir la crítica, però és ben cert que, al llarg de tots els anys que l’Entesa governa a Igualada, de coses se n’han fet moltes i això s’ha de pagar amb quelcom més que amb impostos. Si se n’han fet massa, és possible que això hagi comportat un major endeutament, però quasi ningú es queixa de que s’hagin fet massa coses, sinó de que s’hagin fet malament. I en aquest aspecte, la crítica justa, raonable, ha de ser per la mala gestió, perquè és evident que l’endeutament, s’hagi treballat bé o malament, hi seria igual.

En el cas d’Igualada, em sembla que l’Ajuntament ha arribat a un punt en el que no pot endeutar-se més, per raons pràctiques i legals. Sols cal veure el nombre de societats municipals que ha anat creant en aquests darrers anys, per a saltar-se les limitacions legals imposades per la normativa estatal en matèria de finançament local. Veurem com s’ho fa per a millorar o ampliar els serveis, més bons o més dolents, que tenim. Però, en qualsevol cas, el que importa no és l’endeutament en sí, sinó la gestió dels fons. En deutes, a fi de comptes, estem igualats amb altres ciutats, la llàstima és que no ho estiguem en serveis.