Contrastos de la justícia

La justícia, com la natura, té grans contrastos que no deixen de meravellar-nos. Alguns en diuen diferències o injustícies, però no són altra cosa que misteris vedats al coneixement limitat dels pobres mortals. Que costi d’entendre com uns presumptes delinqüents se’ls tracta d’una manera i a d’altres, per crims no menys greus d’una altra, no vol dir que no hi hagi una raó poderosa per a que sigui així, una raó que els responsables policials i judicials deuen conèixer més bé que nosaltres.

Per exemple, el jutge que porta el cas Millet deu tenir molt clar que aquest senyor no s’escaparà, que no ocultarà proves, i que el saqueig del Palau no és, de fet, tan greu com per a dictar alguna mesura provisional contra aquest senyor, a l’espera de judici (per exemple, la presó provisional o la llibertat provisional sota fiança). En el fons, deu saber que no és tan mala persona, i ho deu saber més bé que el fiscal, les acusacions particulars o la resta de mortals. No ens hi podem posar.

Com tampoc ens podem posar amb el criteri del jutge estrella, que considera necessari engarjolar preventivament a uns quants polítics o ex-polítics, i imposar fortes fiances als empresaris, potser perquè el seu delicte és molt més greu que els del tal Millet. No hauríem d’entrar en les consideracions de ses senyories, que saben el què es fan i no en va existeix el desacatament.

El que també deu saber què es fa és el responsable o responsables policials encarregats de presentar als inculpats davant la justícia. D’una banda, perquè saben que és necessari protegir la imatge dels presumptes violadors o assassins que compareixen davant el jutge, tapant-los la cara i fent fora als periodistes, i en canvi això no procedeix quan es tracta de polítics o empresaris, autors de delictes molt més greus i que mereixen tot l’escarni públic.

I el mateix s’ha de dir de les mesures de seguretat emprades. De ben segur que el cap o caps de l’operació de trasllat d’aquests perillosos delinqüents va preveure molt encertadament que el Sr. Alavedra o el Sr. Prenafeta, o l’Alcalde de Santa Coloma o el Sr. Singla es revoltarien violentament durant el trasllat, agredirien a la policia que els custodiava i s’escaparien ràpidament, d’alguna forma espectacular, davant les càmeres de televisió, dotats com estan d’un físic atlètic i jovenívol. D’aquí que molt prudentment hagin estat emmanillats, fins i tot per a la seguretat dels mitjans presents.

Ah!, que n’és de sàvia la justícia, com la natura, que no deixen de meravellar-nos cada dia amb els seus contrastos!