La conspiració de la grip A

En el darrer comunicat del Departament de Salut sobre la grip A, s’afirma literalment: “Segons la informació recollida pel sistema PIDIRAC (Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya), l’activitat gripal a Catalunya pel nou virus de la grip A(H1N1) es manté estable respecte a la setmana anterior, en un valor al voltant del llindar epidèmic, tot i que s’haurà de confirmar en les properes setmanes la situació d’ona epidèmica. La taxa d’incidència és de 99,36 casos per cada 100.000 habitants.

Pel que fa a la vigilància de casos produïts pel nou virus de la grip A (H1N1), la majoria han presentat un quadre gripal lleu, amb una recuperació en pocs dies. Des de l’aparició del virus de la grip A(H1N1), a Catalunya s’han produït un total de 45 casos greus, 37 dels quals ja han sortit de la UCI. En aquests moments es troben ingressats a la UCI 3 casos greus. Fins al moment a Catalunya s’han produït 5 defuncions.”

Ja comença a ser un tema recurrent en els mitjans informatius, i potser per aquest motiu la preocupació per aquest nou tipus de grip sembla que decreixi entre la població, malgrat que augmenta constantment el nombre d’infeccions. Si hi ha quelcom que sembla que ha quedat clar, és que, en principi, es tracta d’un tipus de grip més infecciós que la grip estacional, en el sentit que es propaga més fàcilment, però menys mortífer, fins al punt que alguns es comencen a preguntar si n’hi havia per tant rebombori.

Probablement això ha ajudat a la propagació d’un altre virus molt més ràpid, el de la teoria de la conspiració, un virus que no ha estat mai eradicat i contra el qual no sembla haver-hi vacuna. Es transmet pels mitjans habituals de comunicació en la societat moderna, bàsicament internet, i sembla explotar alguna vulnerabilitat del subconscient humà, ja que quasi tots els individus acaben infectats. La cura és quasi bé impossible. Contra els prejudicis no hi ha res a fer.

El cas és que sembla que estiguem dissenyats per a desconfiar de tota la informació que prové del que en podríem dir els poders establerts, en un sentit força ampli, i admetre en canvi sense ombra de dubte tots els missatges que contradiuen aquella informació i la denuncien com a manipuladora i interessada, vinguin d’on vinguin.

Ja de sempre, un nombre significatiu de persones es neguen a administrar-se o administrar als seus fills les vacunes recomanades per les autoritats sanitàries, o les considerades obligatòries. Així, alguns pares, per raó d’uns suposats principis, no vacunen als seus fills pels perills que presumptament podria comportar-los una vacuna en mal estat. “I no els passa res”, diuen, obviant que, en gran part, és gràcies a que els altres pares sí que han vacunat als seus fills.

I és força estesa la creença que les companyies farmacèutiques creen els virus per a després vendre’n la vacuna. Poques coses són impossibles, o sigui que això podria ser, però la teoria de la conspiració ho dóna per segur. També el virus de la grip A avança de bracet amb el de la conspiració.

Un amic m’ha fet arribar el famós vídeo “de la monja”. Resulta que una monja que a més és metge, ha llençat per internet una seriosa advertència: la vacuna contra la grip A constitueix un perill important per a la població, i qui se l’administri s’arrisca a patir terribles malalties, tot plegat per una confabulació de l’OMS i les companyies farmacèutiques, obstinades totes en vendre vacunes a qualsevol preu, mentre els governs (tots, pel que es veu) miren cap un altre costat.

A la senyora del vídeo se li està atribuint un grau de credibilitat extraordinari, per tres motius:

a) Perquè és monja, i les monges no menteixen.
b) Perquè és metgessa, o sigui que entén de l’assumpte.
c) I, per sobre de tot, el motiu definitiu, perquè esperàvem que algú ens confirmés que darrera de tot plegat hi ha una mà oculta disposada a enriquir-se amb la nostra salut, tal com hem sabut sempre.

Ja he dit que poques coses són impossibles, o sigui que potser sí que les dues primeres raons són certes (la tercera, la dono per segura), però com que tinc tendència a complicar les coses, penso en tres preguntes que neixen de cadascuna de les tres afirmacions anteriors, i en algunes subpreguntes derivades:

a) On diu que les monges no menteixen ?

- No són com la resta dels humans ?
- I no s’equivoquen mai, o són infalibles?

b) A l’OMS no hi ha també molts metges que diuen exactament el contrari que ella ?

- Són metges pitjors, diferents, o malvats ?

c) Posem per davant dels fets els prejudicis, les conviccions per davant de les dades ?

- No ens caldria una mica d’objectivitat, ja que als virus no se’ls pot suposar prejudicis ?

I tot plegat es resumeix en una sola pregunta: perquè és més creïble la monja que l’OMS o les autoritats sanitàries del país ?