Lladres, aprofitats i perdedors

Tot seguint els diaris, els de paper, els parlats, els de tele i els digitals, un s’adona que en aquest món, a més de la gent honrada, honesta i treballadora, que són la majoria, hi ha altres tipus de persones:

Els lladres

• Els que són pobres i roben per a deixar de ser-ho.
• Els que són rics i roben per a ser-ho més.
• Els que roben per vici.
• Els que roben per necessitat.
• Els que roben i no ho saben.
• Els que roben amb tota la intenció.
• Els que roben perquè creuen que hi tenen dret.
• Els que roben a les cantonades, des de baix.
• Els que roben als despatxos, des de dalt.
• Els que roben als rics per a donar-ho als pobres (deixeu-me ser ingenu!).
• Els que roben als rics per a ser més rics que ells.
• Els que roben als pobres que no se n’adonen.
• Els que tenen empleats que roben per ells.
• Els que roben als seus empleats.

Robar és prendre quelcom a algú. Hi ha moltes categories de lladres i lladres amb categoria. Però a l’hora de robar quasi sempre hi ha algú, a banda del lladre, que se n’aprofita.

Els aprofitats

• Els que aprofiten per a assegurar que els altres són més lladres que ells mateixos.
• Els que aprofiten per a reclamar canvis que els afavoreixin.
• Els que els agrada empaitar lladres reals i presumptes.
• Els que no tindrien feina si no hi hagués lladres.
• Els que semblen bons quan els altres són molt dolents, i ho aprofiten.
• Els que tapen les seves misèries amb la porqueria dels demès.
• Els que d’un cubell de merda en fan una empastifada general, i embrutant-ho tot es creuen més nets.
• Els que creuen que són tots de la seva condició.
• Els que aprofiten per a llençar tota mena de mentides. Total, tots són iguals !
• I els trinxeraires, els que amb els pecats d’uns quants pretenen condemnar tothom.

Hauríem de parlar ara de les víctimes? Millor que esmentem els perdedors.

Els perdedors

• Els que perden els diners, és clar (tothom, quan són públics).
• Els que perden la confiança en les institucions i en el sistema.
• Els que perden oportunitats per culpa de lladres i aprofitats.
• I els mateixos aprofitats, que amb tanta devoció comencen perdent el nord i acaben perdent l’equilibri.

Perdedors, al cap i a la fi, ho acabem sent tots.