Moscaaaa....!!

Que un mal llamp s’emporti aquesta mosca i tota la seva descendència ! Porto una setmana, una setmana....!!! suportant aquesta mosca i les seves refotudes parentes, que totes s’assemblen, i així no hi ha manera d’escriure. Me la trobo a la pantalla de l’ordinador, es posa sobre el teclat, te la gosadia d’apropar-se a la meva cara i em pessigolleja per braços i cames, i per si fos poc la molt porca s’acosta a la llauna de cervesa, es passeja pel broc i m’obliga a fregar-lo i refregar-lo cada vegada que vull beure.

Certament que si els instints assassins són això, a fe de Déu que faria una matança. De mosques, és clar. Però per més que ho intento, sempre s’escapa. Tinc un diari doblegat al meu costat per fotre-li ventallada a la mínima de canvi, però no hi ha manera. La molt punyetera sembla que em vegi a venir. Serà per aquests ulls d’insecte compostos de milers de pupil·les, que sembla que et mirin per totes les finestres d’un bloc de pisos !

La dona intenta calmar-me, diu que ja se sap que en aquesta època de l’any les mosques van “toves”. Què cony vol dir això, que són flonges, que s’espaxurren quan les toques, que són tontes, que han anat a xutar-se al cubell de les escombraries...? Per mi que el que passa és que són dures, dures de pelar i dures de mollera, perquè sinó s’adonarien que tocant-me el voraviu no hi tenen res a guanyar i es busquen un disgust.

De petit m’ensenyaven que a la natura tot té la seva utilitat. Fins i tot els mosquits, que són uns malparits, a vegades transmeten bacteris que t’espatllen per un costat però et reforcen per l’altre. Un animal es fot l’altre i així es limita el creixement de les espècies. Recordo que, pel que fa al cos humà, l’únic que no semblava tenir cap utilitat era l’apèndix, que per cert encara tinc. Doncs bé, la mare naturalesa ha posat en aquest món no una, sinó dues coses inútils, l’apèndix i les maleïdes mosques, que ja m’explicarà algú quina utilitat poden tenir, sinó és fer-me la punyeta des de fa dies cada vegada que em poso davant l’ordinador.

Mira-la, tant agosarada ella, ara s’ha posat sobre l’ESC, avança per les tecles de funció, aixeca el vol, toca la pantalla, se’m posa sobre el braç, em fa pessigolles, em moc i surt volant, toca la cervesa, una altra vegada, la molt bandarra ! Ara és sobre la taula, prop de la impressora. Un moment, espera, no et moguis.... Alaaa !!! Ara sí que t’he fotut, mala pua, ves a fer companyia als teus avantpassats ! Òndia, li he fotut un cop de diari que l’ha deixat més plana que un segell de correus al cul d’un elefant.

Però.... oh, merda! ara he tombat la cervesa ! Qui la va fotre.... !