Xenòfobs en temps de crisi

La ignorància fa més mal en temps de crisi. Això és el que he pensat després que, fa un estona, un conegut (més aviat un saludat) m’ha fet partícip de les seves idees peculiars (que no estranyes) sobre el tema de la immigració.

Ens hem trobat al carrer i hem caminat junts una estona, parlant de temes banals, fins que ens hem topat amb un senyor d’aspecte i indumentària aparentment magrebí. Llavors el meu conegut (saludat) ha tingut un sobresalt i m’ha etzibat, bastant alterat, una pregunta: “Escolta!, tu que ets de l’Ajuntament, és veritat que a aquests se’ls donen vals de diners?”

He intentat respondre que, en primer lloc, jo no “sóc de l’Ajuntament”, sinó que treballo en un Ajuntament, i que, a més, no m’ocupo de serveis socials sinó d’altres matèries.

“És igual, això, tu ho has de saber! Tots els comerços van plens de vals de diners per aquesta gent!”. He començat a dir-li que, pel que jo sé, les ajudes, en general, es donen a qui les necessita, sigui d’on sigui, i que si ell ho necessités, també se li donaria.

S’ha exasperat com un energumen. Diu que això no pot ser, que aquests diners haurien de ser pels d’aquí que ho necessitin, i que si els immigrants es queden sense feina o no tenen diners, el que han de fer és tornar al seu país, o millor que ja no haguessin vingut, i ara no estaríem així.

He estat a punt de respondre i intentar rebatre el que m’ha semblat un seguit de despropòsits, i també de dir-li que, si tan clara té la resposta, perquè diantre formula la pregunta, però, francament, no l’hauria convençut de res i, com que la seva conversa tampoc és quelcom que m’atregui, he procurat excusar-me i tombar per un altre carrer.

Però després hi he pensat una estona. Podria haver-li dit al meu conegut (saludat) que la crisi no l’han provocat els immigrants, sinó la bombolla immobiliària, l’especulació irresponsable i el miratge del diner fàcil. També podria dir-li que, a l’hora de repartir els ajuts socials, no sols és inconstitucional discriminar en funció de la procedència, la raça o la religió, sinó que, a més, és immoral. I per últim li podria preguntar en què dimonis l’afecta a ell que una o vàries persones necessitades rebin ajuda de les administracions. Li podria haver dit més coses, com que la bombolla immobiliària no la van crear els immigrants que majoritàriament treballaven a la construcció, sinó la munió d’especuladors professionals i afeccionats que cercaven el diner fàcil, però és la mena de debats que esdevenen irracionals, i a mi no m’agrada tractar amb fanàtics.

El cas és que, si tradicionalment la xenofòbia i el racisme han estat latents en l’actitud general d’una part important de la població en vers la immigració, en temps de crisi esdevenen més visibles i són presa fàcil per a tota mena de demagogs irresponsables. Cal estar alerta, perquè la temptació de culpar dels mals presents i passats als forans és un recurs molt fàcil en èpoques com l’actual, i la ignorància ajuda ben poc a afrontar els problemes amb serenitat.