Avui el Vaticà ha proclamat nou sants més, entre ells un català i un valencià. En quatre anys, Benet XVI ha proclamat 23 sants i 573 beats. No està malament. Joan Pau II, en el seu llarg pontificat, va canonitzar 482 persones i va proclamar 1.341 beats. No està clar el nombre de sants i beats que l’església ha reconegut al llarg de la seva història, però sembla que el Martirologi Romà parla de 6.538 sants, que serien els “oficials”, ja que les branques que s’han anat escindint de l’església catòlica, a la vegada, també han elevant un gran nombre de sants als altars, en alguns casos en nombre encara més elevat.
En definitiva, que si passés allò que els celtes tant temien i el cel ens caigués al cap amb tot el santoral, no hi hauria prou convents i esglésies per acollir-los. Conyes apart, el que em crida l’atenció de la canonització d’avui és la presència d’una delegació oficial dels governs espanyol, català i valencià. No és que no sigui habitual. En aquest país, cada vegada que el Vaticà proclama sant o beat a algun espanyol, sigui qui sigui, sempre hi acudeix alguna representació oficial del govern de torn. Ignoro si els altres països fan el mateix, i no dubto que aquests representants polítics hi acudeixen en representació oficial del seu govern, els agradi o no. Però és xocant que anem proclamant a tort i a dret la separació de l’església i l’estat i, en canvi, els governs sentin la necessitat d’estar presents com a tals en unes cerimònies que, de fet, són estrictament religioses.
Vaja, que no puc deixar de preguntar-me què hi fan en Moratinos i en Carod Rovira a la Plaça de Sant Pere, representant els seus governs en un acte purament religiós. A nivell personal, que cadascú faci el què vulgui. En canvi, uns governs que es proclamen laics no hi haurien de ser presents. Per mi, a tots els efectes, això és llençar el diner del contribuent, com dirien els americans. Segur que a Sant Francesc Coll i Guitart i a Sant Rafael Arnàiz Barón, que són els nominats en el dia d’avui, no els faria res que els polítics d’esquerres, que ja se sap que són uns descreguts, no anessin a la seva festa.
En definitiva, que si passés allò que els celtes tant temien i el cel ens caigués al cap amb tot el santoral, no hi hauria prou convents i esglésies per acollir-los. Conyes apart, el que em crida l’atenció de la canonització d’avui és la presència d’una delegació oficial dels governs espanyol, català i valencià. No és que no sigui habitual. En aquest país, cada vegada que el Vaticà proclama sant o beat a algun espanyol, sigui qui sigui, sempre hi acudeix alguna representació oficial del govern de torn. Ignoro si els altres països fan el mateix, i no dubto que aquests representants polítics hi acudeixen en representació oficial del seu govern, els agradi o no. Però és xocant que anem proclamant a tort i a dret la separació de l’església i l’estat i, en canvi, els governs sentin la necessitat d’estar presents com a tals en unes cerimònies que, de fet, són estrictament religioses.
Vaja, que no puc deixar de preguntar-me què hi fan en Moratinos i en Carod Rovira a la Plaça de Sant Pere, representant els seus governs en un acte purament religiós. A nivell personal, que cadascú faci el què vulgui. En canvi, uns governs que es proclamen laics no hi haurien de ser presents. Per mi, a tots els efectes, això és llençar el diner del contribuent, com dirien els americans. Segur que a Sant Francesc Coll i Guitart i a Sant Rafael Arnàiz Barón, que són els nominats en el dia d’avui, no els faria res que els polítics d’esquerres, que ja se sap que són uns descreguts, no anessin a la seva festa.
0 comentaris :: Que no som laics ?
Publica un comentari a l'entrada