Quan l'ofici més vell del món ens ve de nou

Que a aquestes alçades ens adonem que hi ha un problema amb l’ofici més vell del món, no té perdó. Un ofici més vell que “l’anar a peu”, com diu el Conseller Nadal. No pot ser que ens vingui de nou. Quelcom deu tenir la prostitució que ningú ha estat capaç de posar-hi fre, ni en aquest país ni en cap altre, ni sota un règim ni sota un altre, ni en èpoques modernes ni en èpoques passades. És evident que la ciutat de Barcelona, però no sols ella, té un problema d’imatge, i també de salubritat, higiene i seguretat públiques, relacionat amb la prostitució, i cal fer alguna cosa, però no és de rebut que sols pensem en Santa Bàrbara quan trona.

El Sr. Hereu té un problema, exactament el mateix que tenen altres alcaldes, ja siguin del PSC, de CIU, d’ERC, d’ICV o del PP. Té el Sr. Trias la solució? Segur que no. El debat sobre la prostitució té varis fronts i les postures i la intensitat de les reaccions són diverses. Sembla que hi ha consens en que es tracta d’una forma d’explotació de la dóna sense cap possible justificació i, per tant, la solució última seria la seva eradicació. Però això és impossible; crec que el temps ho ha demostrat abastament, i així s’obre un altra porta: la de la legalització.

Si hi hem de conviure, procurem, al menys, minorar-ne els efectes indesitjats. La simple tolerància és el que tenim, i ja hem vist a on porta: la prostitució al carrer, la insalubritat, la inseguretat per a les prostitutes i els clients, l’explotació pura i dura de la dona, el tràfic de persones, ... No funciona. Hi ha una altra possibilitat, la legalització. Ja sé que sobre això no hi ha consens. De fet, hi ha arguments poderosos per a oposar-hi, i el més important és força contundent: com podem pensar en legalitzar l’explotació de la dona?, és que l’hem de considerar admissible?

Alguns països, com Holanda, han superat aquest debat i el dilema moral que comporta, tirant pel dret: es tracta d’escollir el mal menor. Ja que no podem evitar que la prostitució existeixi, procurem controlar-la fins on sigui possible, i això passa per treure-la del carrer i confinar-la a immobles i instal·lacions expressament destinats a aquesta finalitat, com qualsevol altra activitat econòmica. A més, lluitem contra l’explotació per terceres persones convertint-la en una professió més, subjecte a les lleis laborals i als controls sanitaris pertinents. Regulem-ne els preus i cobrem impostos. Ull!, no es tracta de convertir a l’Estat en proxeneta, sinó d’evitar que terceres persones es facin riques amb l’explotació de la dona.

Tot això que dic ja ha estat pensat per algú o altre en molts moments, no és res de nou, i resta pendent de la superació del debat entre tolerància i legalització. Però no sembla que, a l’horitzó, s’albiri cap altra solució. És indubtable que la legalització porta aparellades força dificultats i conflictes, com alguns dels que apunta la premsa avui mateix: moltes de les prostitutes que exerceixen al carrer són immigrants sense papers i difícilment es podrà legalitzar la seva feina, poques persones estan disposades a tolerar que en les cases i pisos dels seus veïns s’exerceixi la prostitució, etc. Però són aquests problemes els que cal solucionar i no acontentar-nos en el “no s’hi pot fer res”, ni en el “no hi fan res” sense aportar solucions. I si a sobre hi posem la política pel mig, això ja no ho arregla ningú.

En qualsevol cas, la regulació proposada hauria de venir de la mà d’una llei, i aquesta sembla que sigui la proposta de l’Alcalde de Barcelona. Però al marge que l’Estat vulgui anar o no per aquest camí, i no sembla que el Govern Zapatero tingui intenció de posar-se a la feina, l’ajuntament no pot defugir la seva responsabilitat pel que fa a la seguretat als carrers, la salubritat i higiene, i la imatge de la ciutat. Barcelona hauria de començar per fer complir l’ordenança cívica que va aprovar fa un temps i, si cal, modificar-la o introduir-ne de noves per a treure la prostitució dels carrers, al menys fins on sigui possible. Passar-li la responsabilitat al govern de l’Estat és tirar pilotes fora i no voler reconèixer que hi ha un problema de coherència en el govern municipal. I si l’oposició municipal té una idea millor o pitjor, o si en té alguna, ja va essent hora que l’expliqui.