Com llençar els diners dels altres

Si tingués molts diners i no sabés què fer-ne, si fos tan ric que fins i tot fes fàstic, si a més fos de generositat zero “patatero” i no em donés la gana de fer cap obra de caritat, allò que dius, apa! llencem els diners d’alguna forma estúpida, encarregaria un informe que fos molt car sobre les formes d’aparellament del calamar antàrtic. I si no fos tan ric però els diners no fossin meus, potser n’encarregaria dos i més cars, suposant, és clar, que a sobre no tingués escrúpols.

És això el que fan alguns amb els diners públics? Perquè puc comprendre, que no justificar, que alguns ho facin per a enriquir-se indirectament, com ha passat en altres ocasions, també en governs que ja no governen, però perquè sí, pel gust de gastar-se’ls, sembla absurd. O no?

Abans de continuar amb això dels informes que la Generalitat no para d’encarregar (ho ve fent des de fa molt temps, ja amb els governs convergents), convindria deixar algunes coses clares. Les cròniques acostumen a assenyalar que moltes vegades aquests informes s’encarreguen sense concurs, ja que no sobrepassen els 12.000 euros (actualment hauria de dir 18.000). Això no cal remarcar-ho com si fos un agreujant, en primer lloc perquè al no superar aquest import, la Llei de contractes del sector públic permet que es faci directament, sense concurs, anomenant-los contractes menors, i això en general facilita i alleugera el procés de contractació, encara que en ocasions pot ser aconsellable un procediment obert per a afavorir la concurrència d’ofertes.

També cal dir que, en això, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. “Mal de muchos, consuelo de tontos”, es podria dir, però tampoc cal ser hipòcrites, que alguns que ara s’esquincen les vestimentes des de l’oposició han tingut en el passat problemes molt seriosos en matèria d’informes cars i inútils.

El que no comprenc, per més que m’hi esforço, és com pot ser que un informe titulat “Elaboració de 10 arguments pel foment de joguines no sexistes”, pugui costar 12.000 euros, i que un responsable públic els pagui sense dir ni mu. Em sembla que si m’hi esforço una mica, fins i tot jo podré trobar deu arguments com aquests. Home, si m’ho haguessin dit a mi, per ser la primera vegada els hi hauria fet més barat. És clar que potser es tracta de la mare de tots els informes i el tio que l’ha redactat és un crac.

I pel que fa a la utilitat de molts d’aquests informes, és cert que és una qüestió relativa. Segurament que algun funcionari o algun responsable polític haurà enriquit els seus coneixements a partir d’una informació tant interessant, però se m’escapa com un estudi sobre el consum conscient de peix i el turisme pot ser útil per a la Generalitat, o sigui per a tots els catalans.

El que sí que cal reconèixer és que, per una vegada, aquest tema dels informes no ha sortit a la llum a partir de les denúncies de l’oposició o de qui sigui, sinó que ha estat el mateix govern de la Generalitat qui ho ha fet públic al Parlament. Això no eximeix ningú de la seva responsabilitat, però, si més no, marca una diferència amb els temps en que CIU governava a la Generalitat.

Per a qui hi tingui algun interès, l’informe complert d’auditoria sobre els estudis i dictàmens encarregats per la Generalitat al 2007 es pot trobar a la web del Departament d’Economia i Finances.