Aquest país va malament

"Aquest país va malament perquè una colla d’insolvents sols pensen en barallar-se". Amb tots els respectes per als polítics de qualsevol banda, això ho diu molta gent al carrer, amb aquestes paraules o semblants. Naturalment, el que la gent diu al carrer no és exactament el que els analistes de qualsevol color expliquen a les tertúlies, els suplements dominicals i als seus blocs (im)personals. Tots coincideixen en la primera part de la frase. A ningú se li escapa que aquest país va malament, i quan diem que va malament, el comú dels mortals entenem que va econòmicament malament, perquè el que preocupa a la gent és, per sobre de tot, l’atur, la incertesa pel futur, la cistella de la compra, els llibres de l’escola, com arribar a final de mes....

La segona part de la frase, que al carrer comparteix més gent de la que els analistes polítics són capaços d’albirar, l’han transformada els responsables de les forces polítiques en un joc absurd de paraules, l’escatèrgoris de la política. Tan se val acceptar pop com animal de companyia, com que el govern crea atur o que l’oposició no té cap pla. A la fi, com tots els jocs, serveix tant sols per a passar l’estona. El trist de tot plegat és que quan acabem de jugar aquest país serà una ruïna econòmica i potser social.

En dies com avui, en que diversos diaris coincideixen en que l’economia va de mal en pitjor i que en tenim per temps, resulta depriment veure com ningú, absolutament ningú, te un pla. La manca d’un pla, s’ha de dir clarament, és una catàstrofe, perquè implica que ningú sap què fer, o que alguns no ho saben i a d’altres no els importa. No sé que és pitjor, però jo crec que això darrer és el que passa. El govern no sap què fer, immers en la resignació del que fa el què pot, o sap, i no està obligat a més, i l’oposició –i entengui’s per oposició aquells partits que no participen del govern- creu més interessant desgastar al govern que proposar alternatives o solucions.

Serà que la cosa no té remei? Hi ha qui pensa que en economia les coses, tard o d’hora, s’arreglen soles, i probablement tingui raó. El fotut de tot plegat és pel camí cauen governs, cauen països i, sobre tot , cau la gent.