El Pacte Nacional per a les Infraestructures

El Govern de la Generalitat acaba de donar llum verda al Pacte Nacional per a les Infraestructures, un document que enumera les actuacions prioritàries a Catalunya en els àmbits de la mobilitat, l’aigua, els residus, l’energia, les telecomunicacions i el sòl per activitats productives fins a l’any 2020. La referència dels acords del Govern diu textualment:

• Proposa un total de 130 mesures, cadascuna amb un llistat complet de projectes, distribuïts entre els sis àmbits d'intervenció.
• Preveu 100.000 milions d'euros d'inversió conjunta de l'Estat i la Generalitat en infraestructures de Catalunya.
• Proposa les infraestructures necessàries per donar servei a una població prevista de 8 milions de persones l'any 2020, així com les prioritats i els criteris d'inversió i de gestió.
• Aposta pel transport públic, especialment el ferroviari, complementant-ho, quan no sigui possible, amb una xarxa d'autobús competitiva.
• Dota Catalunya d'una àmplia xarxa de sòl industrial, de serveis empresarials i d'instal·lacions logístiques, que faciliti la instal·lació de les empreses en condicions de plena accessibilitat a les xarxes de comunicacions i de serveis.
• Promou el sòl per a usos agraris i la seva eficiència, amb l'objectiu d'incrementar la capacitat de producció alimentària del país, impulsant els regadius.
• Garanteix l'abastament d'aigua, tot preveient les infraestructures de sanejament, abastament i reutilització.
• Promou el màxim aprofitament dels residus, considerant-los un recurs, i desenvolupa xarxes territorials d'infraestructures de tractament.
• Assegura el subministrament energètic a la població i als sectors econòmics, atorgant suficiència energètica a totes les demarcacions.
• Garanteix la connectivitat arreu del territori a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Diu el Govern que aquest document neix del consens entre els principals sectors econòmics, socials, polítics i institucionals de Catalunya. Cal suposar que ben aviat es farà públic el contingut textual del pla, però crida l’atenció que s’hagi aconseguit el consens necessari, cosa que em costa de creure, sinó és que es tracta més d’una voluntat que d’una realitat. Perquè també diu el Govern que s’apresta a signar el Pacte amb el major nombre possible d’agents socials i econòmics, i llegeixo entre línies que aquest consens no és gens segur.

És difícil, a un any vista de les eleccions, que se sumin a aquest consens els partits de l’oposició, però quan una cosa és difícil vol dir que encara és possible. Caldrà jutjar el contingut del pacte quan en tinguem coneixement exacte (quines són les 130 mesures anunciades i el llistat complet de projectes), però no se’ns hauria d’escapar que un pla com aquest, si és capaç de tirar endavant amb un consens ampli, es convertirà en un valuós instrument per al desenvolupament econòmic del país, si som capaços de d’entendre la despesa pública com una inversió i no com un malbaratament, al marge que els projectes siguin els adequats o no.

Naturalment, ni la societat ni els agents polítics, econòmics o socials, tenen cap obligació d’assumir les propostes del govern, especialment si no les consideren idònies, necessàries, convenients o possibles, però, com sempre, correm el perill que, pel que fa als partits, posin l’interès polític per davant de l’interès general, un pecat que té tots els colors de l’espectre polític.

I un altre perill. Aquest país nostre és un país ple d’enginyers i advocats sense títol. Vull dir que tots ens veiem en cor de carregar-nos qualsevol pla que se’ns proposi per qualsevol govern, sense més armes que l’autosuficiència i el convenciment irreflexiu que govern i funcionaris són tots plegats una colla de tanoques. És la manifestació del no a tot sense cap alternativa. Sols cal veure algunes de les reaccions que es van donar a Igualada amb motiu de la recent visita del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en la qual va explicar els plans del Departament pel que fa a les inversions en infraestructures de l’Anoia per als propers anys. Com que en aquesta comarca i en d’altres som especialistes en combatre qualsevol pla que vingui del Departament del Sr. Nadal, potser, al menys a la Conca d’Òdena, el podríem començar a nomenar ja com a Pacte Comarcal per a la Plataforma Anti-Infraestructures.