Què fer amb l'impost de successions

Josep Sànchez Llibre, Diputat al Congrés per Unió Democràtica de Catalunya i mà dreta d’Antoni Duran Lleida, diu avui a La Vanguardia que si el seu partit torna a governar, una de les primeres coses que farà serà suprimir l’impost sobre successions. De l’entrevista, em quedo amb l’afirmació que aquest impost és el peatge de la mort. En l’edició escrita del diari, un article d’opinió signat per Àngel Sàez, soci director de Ros Petit, sosté que l’impost té una llarga justificació històrica com a redistribuïdor de la riquesa.

Podria donar per certes ambdues afirmacions i, tanmateix, una i l’altra aposten per solucions ben diferents. Mentre el primer pretén la seva supressió total, el segon en té prou amb la seva reforma. Perquè el que no es pot negar és que a Catalunya les tarifes d’aquest impost són força més elevades que en altres comunitats i que, a més, com diu l’Àngel Sàez, no es justifica en absolut la diferència de tributació entre successions i donacions.

Sànchez Llibre diu prou bé que l’impost constitueix un peatge de la mort, i certament tothom, en un moment o altre de la nostra vida, hem sabut o sabrem el que representa la forta despesa econòmica que la mort porta aparellada, no sols per aquest impost, sinó per la plusvàlua municipal i per les altres despeses. Però caldria fer algunes consideracions sobre les paraules de Sànchez Llibre. La supressió d’un impost comporta la creació o augment d’un altre impost, o l’augment de dèficit públic, o la reducció de la despesa per a compensar-lo, ...., el què es vulgui, però menys diners per a l’administració que, generalment, procurarà obtenir d’un altre tribut. Probablement el Sr. Sànchez Llibre té això ben present, i segurament que aquest deu ser el motiu pel qual el seu partit, malgrat ser al govern durant més de dues dècades, no va emprendre mai la supressió d’aquest peatge.

No ve a compte, doncs, el dir ara que es tracta d’un impost injust i culpar-ne l’actual govern. Si ara és injust, abans també ho era, i demà, quan CIU torni a governar i tampoc el suprimeixi, també ho serà.

Això no obsta que el govern de la Generalitat, sigui del color que sigui, tingui l’obligació d’efectuar una reforma profunda d’aquest impost. Si no ha fet CIU, que ho faci el tripartit, i si aquest no vol, que ho faci CIU quan torni al govern. Val més tard que mai. Com a instrument per a la redistribució de la riquesa ha estat més o menys apreciat en la majoria de països del nostre entorn, que el mantenen amb diferents graus d’intensitat. Perquè, realment, ja injustícia de l’impost no ve d’ell mateix, sinó de com s’aplica. La seva supressió estaria igual de justificada que en la resta d’impostos que, d’alguna manera, graven la riquesa, entesa com la possessió de quelcom. Suprimir el gravamen sobre una herència perquè els béns han estat obtinguts pel causant amb el seu esforç i treball, és tan com suprimir l’impost sobre béns immobles perquè igualment han estat adquirits amb l’esforç i el treball del propietari o, anem més enllà, suprimir l’impost de la renda perquè grava el treball i el rendiment dels ingressos obtinguts amb aquest treball. Fet i dit, suposaria la supressió de qualsevol impost.

Però el que és inacceptable és que l’impost de successions es converteixi, com és en l’actualitat, en un autèntic maldecap per a les famílies que, simultàniament, perden un familiar i es veuen obligats a fer front a una fortíssima despesa econòmica, per l’herència de béns que sovint són, a la pràctica, irrealitzables econòmicament.

O sigui que millor parlar de reforma profunda i urgent, i deixar-nos de suprimir l’impost, que, a fi de comptes, tret que arribéssim a ser una economia forta i sanejada, no ho farà ningú.