Curts de talla

Un metre és una unitat de longitud del sistema internacional equivalent a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons. Aquesta és la definició actual, però va ser l’Acadèmia de Ciències Franceses qui el 1791 el va definir com la deumilionèsima part de la distància que separa el pol de l’equador terrestre. El 1889 aquestes mesures es van materialitzar en un patró de platí i iridi que es guarda a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de París. Sigui com sigui, tots tenim clar el que és un metre, i disposem d’una àmplia varietat d’instruments de mesura.

El cas és que el metre com a unitat de mesura ha possibilitat l’establiment de patrons en molts àmbits. Hi ha professions que no podem exercir si el nostre cos no fa una determinada longitud. O a Port Aventura, per exemple, cal un estatura mínima per a accedir a certes atraccions.

També a la mili. Els curts de talla, que ho són, crec, per fer menys de 1,50 o 1,55 metres, es lliuraven del servei militar quan aquest era obligatori, i ara que és voluntari no els admeten. A l’exèrcit ser curt de talla té, a més, una implicació força pertorbadora: el que no dóna la talla és inútil, per al servei, s’entén. És a dir, que no serveix. A la majoria dels que ens volíem lliurar de la mili i no podíem, quan era obligatòria, no ens hauria suposat cap greuge la declaració d’inutilitat mentre ens deixessin tranquils, però ara no estic segur que tothom acceptés aquest qualificatiu.

I em pregunto si en altres àmbits, en determinades activitats o professions, és igualment acceptable la declaració d’inutilitat per no fer la mida. A Port Aventura no et diuen que ets inútil si ets massa baixet, faltaria més!, però no et deixen entrar. Ara que si la talla la mesurem no en centímetres, no fent servir el patró d’iridi i platí que és a París, sinó amb altres unitats específiques de l’activitat o professió que hom pretén desenvolupar, potser tindrà més sentit la distinció entre útil i inútil. Un atleta que no assoleixi unes condicions físiques determinades probablement no podrà exercir amb eficàcia la seva activitat esportiva i, en certa manera, podem dir que esdevindrà inútil per a l’esport, sense ganes d’ofendre.

I en política? Com es mesura la talla política? És habitual parlar d’alguns polítics referint-nos a la seva "estatura política", encara que generalment es tracta, tot s’ha de dir, de polítics retirats o morts, perquè els vius i en actiu sembla que no fan la mida. Com saber si un polític fa la talla i és útil per a la política i per a la societat que l’ha elegit, o pel contrari, no assoleix els estàndards de responsabilitat i eficiència que la societat ha fixat i, per tant, és un perfecte inútil per a la política?

Home, doncs la talla política no es pot mesurar amb tanta exactitud com el metre, i el patró no el trobarem a cap museu ni a cap oficina de pesos i mesures. En realitat, la talla mínima que cal exigir en política ve donada per les circumstàncies i especialment en situacions difícils per al país.

Per exemple, un polític que fes la talla afrontaria els greus problemes del seu país cercant la unitat d’acció amb altres forces polítiques i agents socials, ja fos per encarar la crisi econòmica, l’epidèmia de grip o l’eventual retallada de la sobirania catalana, amb ganes de superació i no com a instrument per a arribar al poder o per a mantenir-s’hi. Un polític que fes la talla, per exemple, afrontaria els casos de corrupció que afecten al seu partit fent neteja dels responsables i assumint responsabilitats, mai inventant conspiracions de l’estil "el govern em té mania". O, si fes la talla, un polític deixaria les mesures populistes i la demagògia per un altre dia i assumiria responsablement el diàleg amb empresaris i sindicats per a sortir de la crisi.

En el suposat cas que un polític no faci la talla, per exemple perquè no assoleixi els patrons esmentats, esdevindrà inútil en el sentit que aquest terme té a l’exèrcit, és a dir, inútil per al servei, polític en aquest cas.

A la vista del panorama actual i del que ens espera, fora bo que ens anéssim preguntant si els nostres polítics són curts de talla, o pel contrari, són aptes per als reptes que esperen a tota la societat. I si són curts de talla, és a dir uns perfectes inútils, a les files dels propis partits, ja sigui als governs locals o a les mateixes bases, hi ha força elements qualificats per al recanvi. Sols és qüestió de cercar-los.