El fracàs de la iniciativa legislativa popular

En el que portem de legislatura, s’han presentat al Parlament de Catalunya un total de 13 proposicions de llei d’iniciativa legislativa popular, segons la pròpia web del Parlament, de les que 10 han estat rebutjades i les 3 restants s’estan tramitant. És a dir, que per diversos motius, a hores d’ara, no hi ha cap proposició de llei que no hagi estat fruit dels partits polítics i que hagi prosperat.

Segons la web del Parlament, que suposarem actualitzada, les iniciatives que de moment no han estat rebutjades (però que encara ho poden ser) són:

a) Proposició de llei electoral de Catalunya.

b) Proposició de llei de modificació de l'article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008.

c) Proposició de llei de mesures urgents per a l'habitatge.

Les tres proposicions de llei figuren en diferents estadis de tramitació. La més endarrerida és la segona, que consta com a inici de la tramitació parlamentària, mentre que la primera està en fase de presentació de signatures, i la darrera pendent de tramitació de les esmenes a la totalitat.

En qualsevol cas, totes tres figuren en els llistats del Parlament amb la indicació de “tramitable” a l’apartat “situació”, mentre que les rebutjades figuren, en el mateix apartat, amb la indicació “cloenda política”, un eufemisme ben estrany per a indicar que, per decisió política, han estat excloses del debat parlamentari. Concretament, les proposicions rebutjades, en situació de “cloenda política”, són les que relaciono a continuació, en el ben entès que, mentre en algunes és possible entendre el quan i/o el perquè han estat rebutjades, en altres no hi ha cap indicació específica a la web:

a) Proposició de llei per a l'aprovació de la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. No consta fins a on ha arribat la tramitació.
b) Proposició de llei reguladora de la sobirania nacional. No consta fins a on ha arribat la tramitació.
c) Proposició de llei per a la prohibició del cultiu de productes agrícoles modificats genèticament. Es va aprovar una esmena de retorn, és a dir, que la cambra va acordar no tramitar aquesta iniciativa.
d) Proposició de llei per la qual s'aprova el Projecte de constitució de Catalunya. No consta fins a on ha arribat la tramitació.
e) Proposició de llei per la qual s'estableix i regula una xarxa de suport a la dona embarassada. Es va declarar la caducitat de la iniciativa, perquè no es va acreditar la disposició de les 50.000 signatures exigides.
f) Proposició de llei per a l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica a Catalunya. Va ser retirada pels propis promotors.
g) Proposició de llei de l'ensenyament en la llengua materna i el bilingüisme escolar. Es va aprovar una esmena de retorn, és a dir, que la cambra va acordar no tramitar aquesta iniciativa.
h) Proposició de llei de mesures de foment de l'habitatge protegit. Es va declarar la caducitat de la iniciativa, perquè no es va acreditar la disposició de les 50.000 signatures exigides.
i) Proposició de llei de desenvolupament de l'article 4 de la Llei 15/1984 sobre el Joc a Catalunya. No consta fins a on ha arribat la tramitació.
j) Proposició de llei de creació del servei psiquiàtric català d'urgències a domicili. No consta fins a on ha arribat la tramitació.

Al marge de les circumstàncies precises i del contingut de cadascuna de les proposicions de llei presentades, el més vistós de tot plegat és el fet que del Parlament de Catalunya no hagi sortit cap llei fruit de la iniciativa popular.

El preàmbul de la Llei 1/2006, de 16 de febrer, assenyala que la iniciativa legislativa popular consisteix en una proposta legislativa en què els proponents no tenen cap mena de poder decisori, però que permet completar la integració d’interessos que té lloc en el Parlament de Catalunya per mitjà de la irrupció en la discussió política de temes que, tot i ésser d’interès per a un sector de la població, potser no han estat plantejats per les forces polítiques parlamentàries. Molt bé, però si una norma s’ha de jutjar pels seus resultats, cal dir que la llei de la iniciativa legislativa popular ha esdevingut completament inútil, ja que no ha donat lloc a l’aprovació pel Parlament de cap llei que tingui el seu origen en una proposta popular.

Al procediment se li pot retreure que, una vegada complerts tots els requisits, la iniciativa pot ser rebutjada pel Parlament sense ni tan sols tramitar-la com a proposició de llei, és a dir, pot ser rebutjada des del seu inici, amb la qual cosa l’expressió “cloenda política” que figura a la web del Parlament adquireix un significat més clar.

Tanmateix, sigui quin sigui el procediment, si al final no s’aprova cap llei, serà per manca de coincidència de les sensibilitats del legislador i dels proponents, la qual cosa pot portar a plantejaments perillosos, com que la voluntat política que emana del Parlament no coincideix amb la que emana de la iniciativa popular, un plantejament equivocat, perquè no té en compte la representativitat dels proponents i la dels parlamentaris, però que pot resultar pertorbador.

En qualsevol cas, estaria bé que el Parlament es replantegés aquest tema. El que no té sentit és que la ciutadania emprengui un treball de recol·lecció de 50.000 signatures per a poder tramitar una proposició de llei i que el Parlament es tanqui en banda a discutir-ho. Per tot això ja no ens hi posem, pensarà més d’un amb tota la raó. De fet, una llei inútil sols pot donar com a resultat una pèrdua de temps i de confiança.