Tres negocis que se'n van en orris

El de l’Estatut

Ens vam creure que l’Estatut de Sau ja no donava més de si i que era arribada l’hora d’avançar més en l’autogovern. I ens vam comprar un Estatut nou de trinca. Després va resultar que quan ens el van lliurar, havia passat ja per tantes mans que venia desgastat i apedaçat. I a sobre, la garantia era més falsa que un bitllet de tres euros. Doncs resulta que llencem el vell, el nou ens “l’arreglen”, i ens quedem amb un autogovern pitjor que el que teníem. Quina vista, tu, la del que va començar tot això!

El de les polítiques socials

Després de vuit anys de PP, proclamem que n’estem farts de polítiques antisocials, de fatxes i neocons, i ens comprem un govern d’esquerres. I és clar, el que toca és repartir el que hi ha i el que no hi ha, i si els números no surten neguem la crisi, mirem endavant i no fem cas dels pessimistes, perquè abans que res som progressistes i després comptables. Ara la caixa és buida i el banc és tancat. I toca menjar-se el gripau, desfer tot el que s’ha fet, retallar prestacions socials i, a sobre, fer la feina bruta i preparar el terreny pels que tornaran després, que així no s’hauran de cremar. O sigui que, a sobre, ara els progressistes seran ells. Ves, tu, on devien ser els assessors del govern el dia que es van repartir els cervells!

El de les cabres

En Robert era un ramader que tenia un ramat de cabres blanques, i veient que els compradors les preferien negres, en canviava dues de blanques per una de negra. Així aconseguí força més clientela. És clar que el ramat s’anà fent cada vegada més petit, entre les cabres blanques que canviava i les negres que venia, i aviat es quedà sense bestiar i més pobre que abans.

D’aquest darrer en diuen el negoci del Robert de les cabres, i és el mateix que els altres dos.