Curiositats del diccionari. L’Institut d’Estudis Catalans defineix en el seu diccionari la veritat de la següent forma:
1. Conformitat amb allò que és, ha estat o serà.
2. Coneixença, idea, d’una cosa conforme al que ella és.
3. Allò que realment és, realitat.
4. Proposició que no es pot negar racionalment.
En canvi, el diccionari de la Real Academia Española la defineix de la següent manera:
1. Conformidad de las cosas con el concepto que de ellas forma la mente.
2. Conformidad de lo que se dice con lo que se siente o se piensa.
Com que no vull faltar a la veritat ni que es cregui que dic mentida, aclareixo que ambdós diccionaris ofereixen més accepcions per a aquest terme, però fan referència a sentits figurats, a frases fetes o a significats que no tenen res a veure amb el concepte de veritat que ara ve al cas. En qualsevol cas, he utilitzat les primeres definicions d’aquest concepte.
El que m’interessa assenyalar és que, mentre en català la veritat ve definida com quelcom aliè a la percepció humana, en el sentit que coincideix amb la realitat i és la que és amb independència del que cregui la persona, en castellà el concepte de veritat té relació directa amb la idea que el subjecte té de la realitat. Vegi’s que en català la veritat “és allò que és, ha estat o serà”, mentre que en castellà és la “conformidad de las cosas con el concepto que de ellas forma la mente”, la “de lo que se dice con lo que se siente o se piensa”, i per tant és un concepte relatiu.
O sigui que si algú, en castellà, em diu quelcom que no coincideix amb la realitat però sí amb el que ell sent o pensa, m’està dient la veritat, mentre que si m’ho diu en català, menteix encara que no se n’adoni. Deu ser per això que alguns donen per bo tot el que sobre Catalunya es diu en els mitjans de Madrid, perquè coincideix amb el que senten o pensen, i en canvi als d’aquí ens semblen falsedats com un temple, ja que tenim “coneixença, idea” de Catalunya conforme al que és. Això sí, com que ho creuen de veritat, no els podem titllar de mentiders. Serà per això que alguns van donar per bo allò de respectar un Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, perquè el que ho va dir, pobret, s’ho creia.
1. Conformitat amb allò que és, ha estat o serà.
2. Coneixença, idea, d’una cosa conforme al que ella és.
3. Allò que realment és, realitat.
4. Proposició que no es pot negar racionalment.
En canvi, el diccionari de la Real Academia Española la defineix de la següent manera:
1. Conformidad de las cosas con el concepto que de ellas forma la mente.
2. Conformidad de lo que se dice con lo que se siente o se piensa.
Com que no vull faltar a la veritat ni que es cregui que dic mentida, aclareixo que ambdós diccionaris ofereixen més accepcions per a aquest terme, però fan referència a sentits figurats, a frases fetes o a significats que no tenen res a veure amb el concepte de veritat que ara ve al cas. En qualsevol cas, he utilitzat les primeres definicions d’aquest concepte.
El que m’interessa assenyalar és que, mentre en català la veritat ve definida com quelcom aliè a la percepció humana, en el sentit que coincideix amb la realitat i és la que és amb independència del que cregui la persona, en castellà el concepte de veritat té relació directa amb la idea que el subjecte té de la realitat. Vegi’s que en català la veritat “és allò que és, ha estat o serà”, mentre que en castellà és la “conformidad de las cosas con el concepto que de ellas forma la mente”, la “de lo que se dice con lo que se siente o se piensa”, i per tant és un concepte relatiu.
O sigui que si algú, en castellà, em diu quelcom que no coincideix amb la realitat però sí amb el que ell sent o pensa, m’està dient la veritat, mentre que si m’ho diu en català, menteix encara que no se n’adoni. Deu ser per això que alguns donen per bo tot el que sobre Catalunya es diu en els mitjans de Madrid, perquè coincideix amb el que senten o pensen, i en canvi als d’aquí ens semblen falsedats com un temple, ja que tenim “coneixença, idea” de Catalunya conforme al que és. Això sí, com que ho creuen de veritat, no els podem titllar de mentiders. Serà per això que alguns van donar per bo allò de respectar un Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, perquè el que ho va dir, pobret, s’ho creia.
0 comentaris :: La veritat des de Madrid
Publica un comentari a l'entrada