Sempre hi ha un bocamoll, amb tots els respectes

Confesso que tinc una mania: dono força importància a les paraules, quasi tanta com als fets. Fets i no paraules, deia un slogan polític d’alguna campanya electoral ja oblidada, però, a la fi, les paraules motiven reaccions i més paraules, i tots plegats ens emprenyem o ens felicitem amb elles i per causa d’elles. En aquest mateix bloc vaig publicar fa un temps un article titulat El bocamoll, en el que, donant algunes voltes sobre el tema, incidia en allò de que “per la boca mor el peix”, o “calladet estàs més guapo”.

Segons el diccionari, un bocamoll és un moll o bla de boca, que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra, bocafluix. Incontinència verbal, que no és tant un xàfec de paraules com uns mots fora de lloc. M’adono que darrerament he insistit bastant en el tema de la gent que parla de més, un fenomen que es dóna cada dia en tots els nivells de la política, un vici de molts polítics i de molts que no ho som però opinem sobre política.

Tant és així que, mogut per aquesta mania meva de fixar-me en les paraules, he decidit crear una nova categoria d’articles en el meu bloc, que anomenaré “bocamolls”. No pretenc ocupar-me de tots, perquè no tinc tant temps lliure. N’hi ha molts, i sols em fixo en alguns. Segurament que algú em dirà que també a mi se’m podria posar aquesta etiqueta, però no és sà parlar d’un mateix i no ho faré. D’altra banda, vagi per davant que amb aquest qualificatiu no pretenc ofendre a ningú. A tots els bocamolls del món us trasllado el meu afecte i solidaritat, perquè jo la vesso tant o més que vosaltres, però no faig tant mal.

I anem pel bocamoll d’avui, que no és altre que en Joan Puigcercós. El president d’ERC, en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, diu que el tripartit està pressionant a Zapatero perquè la sentència del Tribunal Constitucional avali l’Estatut, i li recorda que té l’obligació de condicionar la sentència.

Bé, en Zapatero és responsable de moltes coses, però que jo sàpiga encara no és magistrat del TC. Caldria recordar-li al president d’ERC que a l’estat de dret hi ha separació de poders, i que l’executiu de cap manera pot interferir en la justícia. Aquest és un principi bàsic que ja s’aprèn als instituts de secundària, o sigui que resulta xocant que calgui recordar-li a un polític bregat com en Puigcercós. En qualsevol cas, quan surti la sentència del Constitucional hi haurà prou enrenou com per a que uns i altres repartim culpes a tort i a dret, i si resulta que el veredicte és favorable a l’Estatut, en Puigcercós haurà donat força combustible a la dreta espanyolista per a desvirtuar-lo. Diu en Puigcercós que el poder executiu pressiona al poder judicial. Això sempre s’ha considerat intolerable i propi de les dictadures. Que el president d’un partit polític governant reconegui que es fa i ho consideri normal no té qualificatiu, o el té però és irreproduïble. Joan, calladet hauries estat més guapo.