El WTC d'Igualada era un bon projecte, però és mort

Es torna a parlar del World Trade Center d’Igualada, més del compte em sembla a mi. En aquest país tenim com a esport nacional el canviar de cotxe cada vegada que se’ns rebenta una roda, i seria bo que de quan en quan féssim un esforç per a ser objectius. El WTC és un bon mitjà per a escometre contra l’Entesa, si és això l’únic que perseguim, però el govern municipal de l’Entesa té prous punts febles com per a que, a sobre, cerquem el que no hi ha.

M’agradaria fer algunes puntualitzacions disperses sobre aquest tema, i vagi per endavant que no pretenc fer cap defensa del govern igualadí, del que estic força desencantat des de fa anys, però tampoc penso utilitzar aquesta qüestió per a desqualificar-lo gratuïtament, com crec que molts estan fent.

El WTC, al meu entendre, era un projecte il·lusionant però amb poques possibilitats d’èxit. Es tractava de convertir l’antiga carretera N-II en un eix comercial i de negocis important. Des del seu inici, el projecte va rebre algunes crítiques amb més o menys fonament, centrades en la conveniència o no de la transformació d’aquest espai, però no es pot negar que la idea era objectivament bona. Em sembla a mi que la comparació del que hauria pogut estar amb el què és actualment, un descampat encaixonat entre les indústries del polígon i els habitatges de l’altra banda de la carretera, que no aporta res a la ciutat, tret d’algun esdeveniment o certamen que molt bé es podria celebrar en un altre indret, parla per sí sola. La implantació del WTC, si hagués estat possible, hauria dotat la ciutat d’un centre d’activitat econòmica i social que ja voldrien per elles algunes ciutats de la mida d’Igualada.

Per això penso que la desqualificació pura d’aquest projecte, titllant-lo gairebé de deliri i monstruositat com fan alguns, em sembla realment exagerada. El que passa és que aquest projecte va néixer pràcticament mort, i potser ja és hora que el govern de l’Entesa, si no el vol enterrar oficialment, al menys no en parli més i el deixi al fons del calaix. Entenc jo que un projecte d’aquesta naturalesa no va enlloc si no es compta amb la iniciativa privada, en primer lloc perquè val molts diners, uns diners que l’Ajuntament d’Igualada, ja en el moment de plantejar aquesta idea, era incapaç d’aconseguir. Actualment l’ajuntament no pot tirar això endavant ell solet, sinó és que vol convertir l’endeutament del igualadins en una dada astronòmica, cosa que, d’altra banda, tampoc podria fer sense ultrapassar tots els límits legals, per molta societat municipal que s’inventés. I a fi de comptes, per molt capital públic que s’injectés en aquest projecte, és el món dels negocis el que, després, hi haurà de donar vida i sostenir-lo. Això, si ja era difícil quan es va plantejar, ara és absolutament impossible per la crisi econòmica.

En resum, penso que la idea de transformació de tot l’eix de l’antiga N-II continua essent bona, i el WTC hauria estat un element decisiu d’aquesta transformació, però malauradament ja fa temps que va deixar de ser viable, si és que mai ho ha estat.

Sembla que, a més, hi ha impediments legals per a la implantació d’una gran superfície comercial en aquell indret, ja que la Generalitat no el considera inclòs dins la trama urbana, i curiosament això s’ha convertit en pedra d’escàndol no per l’absurd de la resolució de la Generalitat, sinó pel fet que l’Ajuntament hagués plantejat el projecte sense tenir en compte aquest impediment legal. Estaria bé que fóssim raonables. És ben clar que, d’acord amb la legalitat actual en matèria de comerç, el terreny està fora de la trama urbana i, per tant, no s’hi podria autoritzar un gran centre comercial, però jo em pregunto si a algú, amb dos dits de front, li pot semblar que allò és fora de la trama urbana, pel fet que els habitatges més propers són a l’altra banda de la carretera, és a dir, a pocs metres de distància. La resolució de Comerç és perfectament legal, però també perfectament absurda, com no pot ser d’altra manera quan deriva d’una legislació comercial molt restrictiva i proteccionista, que encaixa difícilment en la normativa europea. Naturalment no es pot demanar a Comerç que incompleixi la llei, però sí que es pot demanar a la Generalitat que la canviï, i per descomptat que l’ajuntament està en el seu dret, i jo diria que en l’obligació, de recórrer fins on sigui possible.

Una altra notícia que fa pocs dies ha remogut aquest tema ha estat l’explosió d’un dipòsit en una empresa química del polígon. El tema és important i mereix l’atenció necessària, però és una qüestió estrictament de seguretat industrial, que res té a veure amb el projecte del WTC, absolutament res, per molt que els responsables de l’empresa vulguin desviar l’atenció cap a aquest tema. Si aquest dipòsit ha esclatat, no ha estat per culpa del WTC. Segur que hi ha unes causes tècniques i uns responsables, però sols es poden cercar a l’interior de l’empresa. De portes enfora, l’ajuntament podria ser responsable d’una falta de control sobre l’activitat, en el cas que aquesta no es desenvolupi dins la legalitat. Si falta una llicència, com diu l’empresa, que l’Ajuntament no els vol donar, que expliquin què té a veure amb el dipòsit que ha explotat. És que aquest dipòsit funcionava sense una llicència que li era necessària? Si és així, la responsabilitat de l’empresa és claríssima. Què hi té a veure el WTC en tot això? Absolutament res.

Per tant, deixem-nos de política. El WTC és un projecte mort o en coma irreversible, però en el seu inici era un projecte il·lusionant pensat de cara al futur d’una zona de la ciutat que necessita adquirir centralitat. D’acord, el projecte és mort, però no era un deliri de l’alcalde ni una monstruositat. El que cal demanar a l’ajuntament és que no esmerci esforços en mantenir viu el projecte, si han de suposar una càrrega per a la ciutat. I el que hauríem de fer tots és no perdre el temps en aquest tema aprofitant qualsevol qüestió remotament relacionada amb el WTC, per a fer campanya contra l’Entesa, perquè de motius raonables per a fer-la no en manquen i no cal inventar-ne de nous, els quals, d’altra banda, no fan altra cosa que restar credibilitat al que hauria de ser una oposició responsable.