Fa un parell d’anys em vaig trobar aquest arbre, a la vora d’un barranc. És al Bryce Canyon, a Utah, i no vaig poder esbrinar si anava o venia; si sortint del bosc proper, treia el cap sobre la timba per a donar una ullada al paisatge, potser valorant la conveniència d’avançar cap a l’horitzó, o tot just acabava de pujar del fons, àrid, profund, inhòspit, cercant un bosc acollidor.
Si els arbres de casa nostra aprenen dels americans i es posen a caminar, potser que es posin a dissenyar el paisatge per nosaltres. De ben segur que ho faran més bé.
Curiosa aquesta foto.
I tens molta raó, quan els arbres van a la seva ho fan d’allò més bé.
Ens ha agradat aquest post i l’hem reproduït a Amics arbres · Arbres amics.
Salut i gràcies.
Francesc Mas i Castanyer
15 de gener del 2009, a les 22:02