Després de la ventada, els retrets

Després de la ventada i dels estralls, la cançoneta de sempre. “No estem preparats per aquestes situacions”, “Aquest és un país tercermundista, una mica de vent i tot se’n va en orris”. Ho he sentit, com cada vegada que un meteor excepcional, ja sigui vent, pluja o neu, trasbalsa aquest país.

Afortunadament, aquestes coses no passen sovint. I precisament per això, no podem estar preparats per a fer front a aquests esdeveniments sense patir un cert grau de destrucció. Recordo una forta nevada fa pocs anys, que va deixar les carreteres de mig Catalunya intransitables. L’allau de crítiques al govern de la Generalitat, als alcaldes i, quasi bé, al president de la comunitat de veïns, va ser considerable. Al primer, per no netejar totes les carreteres en la primera mitja hora de nevada; als segons per no tenir un exèrcit de màquines llevaneus preparat per a sortir de l’ajuntament així que cau la primera volva de neu; i, finalment, al president de l’escala per no tenir preparada la pala i sortir ell mateix a netejar la vorera ipso facto. Sembla que, en un país modern, les inclemències del temps no ens han de causar incomoditat.

Però cal ser raonable. Aquest no és un país de nevades freqüents, no és un país on les ventades sovint s’ho emportin tot, ni és un país on la pluja esdevingui, cada any, un problema, tret d’algunes rieres del Maresme. No es pot estar ben preparat per a fer front amb garanties a allò que esdevé una excepcionalitat.

Perquè, algú creu que cal adquirir i mantenir una potent flota de màquines llevaneus quan passem anys sense veure res més que una petita enfarinada al capó dels cotxes? I algú s’imagina que, per a fer front a properes ventades, ens posem a tallar tots els arbres de la ciutat i els propers a les carreteres, no sigui que caiguin amb el vent? O ens posem tots a reforçar antenes, balconades, envans pluvials, i qualsevol cosa que pugui fer cap a terra en un hipotètic huracà?

Home! No cal ser imprudent. Naturalment que les antenes han d’estar ben fixades als terrat, igual que les teules. I és clar que un arbre que amenaci de caure ha de ser retirat. No cal dir de la coberta d’alguns equipaments públics, que ha de suportar allò que raonablement cal esperar d’una situació meteorològica anormal. Però no en fem un gra massa. Una ventada com la que hem patit aquest dissabte és poc freqüent a casa nostra, tan poc que molta gent gran no n’ha vist cap altre en sa vida. És tracta d’una situació d’excepcionalitat com no en recorden cap els més vells de casa nostra. A què ve, doncs, retreure a algú, probablement a l’administració, sospitosa habitual, poca previsió per a fer front a aquests desastres naturals?

Centrem-nos en el què realment falla, massa sovint, en situacions com aquesta. Em refereixo a algunes infraestructures que, precisament, estan en mans massa privades, i penso en les instal·lacions elèctriques, a les quals convindria suprimir una colla de trams aeris. I deixem en pau, per una vegada, a l’administració, que del temps no en té cap culpa.