Qui sóc

Us diré que vaig néixer l'any 1957 a Igualada, encara que això probablement ja ho haureu vist al meu perfil. També us diré que estic casat i tinc dos fills, i que el meu nom de veritat és Josep. Crec que fins aquí és el més personal que, de moment, estic disposat a divulgar. Per què la firma d’Octavi Rodin? Doncs perquè vaig començar aquest bloc amb ganes d’un absolut anonimat i és el primer que se’m va ocórrer. Vet aquí quina raó més prosaica! No hi ha secrets, ni símbols ni metàfores, és el primer que em passà pel cap. Ja no m’importa dir qui sóc perquè, a fi de comptes, a hores d’ara ja ho sap prou gent, però m’he acostumat a aquest àlies que ja està agafant vida pròpia, com un alter ego al que he de respectar. Per tant, si no us fa res, continuaré signant com a Octavi Rodin.

I també us diré que sóc funcionari i, per tant, per a alguns que no em coneixen sóc poc treballador i totalment improductiu. Jo sé, i ho saben les persones que em coneixen, que això no és veritat. Tampoc ho són els meus companys de feina, però desmentir-ho és tan inútil que no m'hi entretindré ni un minut i a la meva edat ja em fa mandra perdre els temps en aquestes coses. En qualsevol cas, sapigueu que la meva feina m'omple, que crec que serveix per a molt i per a molts i moltes, i no cal que en parlem més.

Sóc apolític, però no antipolític. És a dir, la política m'agrada i m'interessa, però mai m'hi dedicaria, entre altres coses perquè no en sabria i perquè molt probablement no m'hi voldrien. Però crec que la política és totalment necessària i no és exclusiva dels polítics sinó que interessa al conjunt de la ciutadania, perquè de governar-nos a tots plegats es tracta. Per tant, intento defugir dels tòpics sobre la política i els polítics tan estesos i, al meu entendre, tan injustos. I no m'agrada intervenir en cap polèmica, en sé poc de debatre, però m'agrada seguir els debats aliens, sobre tot si tinc la impressió que n'aprendré quelcom.

Però sobretot, el que detesto són les veritats absolutes. Em resisteixo a creure perquè sí, encara que es tracti d'idees ben esteses. No som sers racionals? doncs actuem com a tals. Les coses no són certes sols perquè ho digui algú, encara que es tracti d'una majoria. Puc creure el que se m'explica amb arguments objectius i racionals, el demès, com a màxim, ho puc posar en parèntesi. Pot ser veritat o pot no ser-ho. I m’empipa molt que algú parli en el meu nom. Quan es creu en veritats absolutes, es creu en el dret a parlar en nom dels demès, i per aquí no hi passo.

Precisament per això, acabo dient que sóc totalment responsable de les meves paraules i no parlo en nom de ningú. El que dic, ho dic com a Octavi o com a Josep, que tant se val. O sigui que si la vesso, la vesso jo, i si l’encerto, també serà el meu mèrit. Que conegui a tal o qual persona o que treballi a una o altra administració no canvia res d’això.

Octavi Rodin
99virtual@gmail.com