Saturn a la política catalana

En la mitologia grega Cronos, fill de Gea, la terra, i Urà, el cel, representava el temps. De Cronos es diu que, amb l’ajuda dels seus germans i la seva mare, defenestrà el seu pare Urà i regnà durant un llarg temps que fou conegut com l’edat daurada perquè no calien lleis ni normes; tothom feia el correcte i no existia la maldat. Cronos tingué varis fills i, gelós de que li poguessin arrabassar el tro com ell ho havia fet amb el seu pare, va tenir l’ocurrència de devorar-los per a que mai li poguessin fer nosa. Només es salvà el seu fill Zeus, que acabaria essent el rei de l’Olimp. D’aquest mite prové el sentiment que el temps tot ho acaba devorant.

Aquests darrers dies l’Artur Mas ens ha recordat aquesta història mitològica, per bé que fent referència a la versió romana dels deus clàssics, és a dir, a Saturn, probablement pel conegut quadre de Goya Saturno devorando a un hijo. Diu el dirigent de CDC que el tripartit devora als seus membres, com Saturn ho feia amb el seus fills, i pot ser que tingui raó, encara que la similitud podria ser desafortunada, en primer lloc perquè això implicaria que hauria existit una època daurada del tripartit en la que els ciutadans haurien gaudit d’un gran benestar, i això segurament que el president de CDC no estaria disposat a admetre-ho.

Certament que el tripartit ha devorat als seus fills. Va caure en Maragall, en Carod va perdre la direcció d’ERC, i s’anuncia la sortida d’en Saura de la direcció d’ICV. Per si fos poc, es parla ja de possibles remodelacions del govern. El que passa en el tripartit, de fet, no és res més que el què passa a la política en general. El temps tot s’ho emporta, i els dirigents polítics, per bé o per mal, per gust d’uns i disgust dels altres, acaben escombrats per noves generacions de polítics, especialment quan sembla que han acabat una tasca o assolit un objectiu important, moment en el qual se’ls amortitza. No sé si, com profetitza l’Artur Mas, això li acabarà passant també a en Montilla. Segurament que sí, però que això sigui abans o després depèn, sobre tot, del què passi l’any que ve en les eleccions al Parlament, unes eleccions en les que no sols es ventila el futur del tripartit. Els polítics s’amortitzen tard o d’hora, uns perquè perden eleccions i altres perquè no les guanyen, o perquè guanyant-les no poden formar govern.

Això ho hauria de tenir en compte la direcció de CIU, i el Sr. Mas en particular. Podria ser que Saturn no pogués amb els seus i comencés a devorar els fills dels altres.