La ILP i el Parlament

El Parlament de Catalunya ha refusat tramitar una iniciativa legislativa popular que pretenia convertir Catalunya en territori lliure de cultius transgènics. La proposta venia avalada per 106.000 signatures, de les que havien estat validades més de 69.000. Sembla que han votat a favor de tramitar la proposta ERC, ICV-EUiA i el Grup Mixt, i l’han refusada el PSC, CIU i el PP, que compten amb una àmplia majoria a la cambra.

Abans que res, cal tenir clar que la iniciativa legislativa popular, ILP en les seves sigles, constitueix un mecanisme de participació democràtica previst a les lleis, que ofereix als ciutadans l’oportunitat de portar directament al Parlament una proposta legislativa per a que sigui debatuda, sense haver d’esperar que algun partit polític vulgui prendre la iniciativa de formular-la. El principi que inspira aquesta mesura no és dolent, sempre que es tingui en compte que no es tracta de substituir els mecanismes legislatius tradicionals, previstos a la Constitució, l’Estatut i els reglaments parlamentaris, sinó d’actuar circumstancialment quan les forces polítiques es mostren reticents a adoptar una iniciativa desitjada per una part important de la població.

Precisament per l’excepcionalitat del mecanisme, el legislador s’ha cuidat prou que no sigui gens fàcil que una iniciativa d’aquest tipus prosperi a esquenes del propi Parlament. N’és un exemple clar el què ha passat amb la ILP sobre transgènics. La proposta ni tan sols s’ha debatut, ja que la seva tramitació ha estat rebutjada de pla.

No és que el procediment sigui rebutjable des del punt de vista de la legalitat. És el que hi ha, i cal respectar-lo. Per tant, els parlamentaris estan en el seu dret democràtic d’acordar per majoria que la proposta no es sotmeti a consideració del plenari.

El què passa és que, per una qüestió d’higiene democràtica, una proposta d’aquest tipus, avalada per un nombre important de signatures, hauria d’haver estat, si més no, debatuda. I m’abstinc de pronunciar-me sobre la proposta en sí, que probablement no compartiria, però no en puc estar segur. He de reconèixer honestament que no conec la literalitat del seu contingut i, per tant, malgrat el que penso sobre el debat transgènics-no transgènics, o natural-artificial, que ja vaig expressar en un post d’aquest bloc, no em veig en cor de jutjar la proposta.

Però sí que crec que, tot i que la decisió del parlament s’ajusta plenament als procediments democràtics establerts per reglament, el correcte hauria estat admetre la iniciativa a tràmit i debatre en seu parlamentària el seu contingut. És evident que igualment hauria estat rebutjada, doncs la posició de les forces polítiques ha quedat en evidència des d’un començament, però al menys hi hauria hagut debat i hauríem conegut la posició de cada partit en aquest tema, que no és banal.

És més, el sol fet que qualsevol ILP, que per definició ja ve avalada per un nombre important de ciutadans, pugui ser tombada sense debat a la mateixa porta del Parlament, sense possibilitat de discussió, em sembla que no fa altra cosa que desvirtuar per complet aquest mecanisme de participació democràtica. Perquè, a fi de comptes, si ses Senyories sols estan disposades a discutir aquells temes que els vinguin de gust, per què perdre el temps cercant signatures?

Crec, senzillament, que amb aquesta postura els parlamentaris no han fet altra cosa que donar ales als desencantats, als que neguen la utilitat de la política. I passi el què passi al Parlament, jo no sóc d’aquests, però em molesta molt que, quan crec en alguna cosa i en algú, aquells que més ho haurien de defensar ho desmenteixin amb els seus actes.